reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Museu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior setembre 2018 següent
dl dm dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Coixí de fer punta

Artesania tèxtil casolana

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Coixí de fer punta

FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE

Nom de l’objecte: Coixí de fer punta infantil i boixets
Número de l’objecte: 25.913
Dimensions: 50 cm altura x 13’5 cm amplada x 11 cm profunditat        
Materials: cotó, palla, cartó, agulles de cap i fusta de boix
Tècniques: tallar, cosir i folrar (coixí), dibuixar i picar (patró) i punta d’aranya (punta de coixí)
Datació: desconeguda (primera meitat del segle XX)
Lloc de procedència: Alcanar (el Montsià)

 

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Coixí de fer punta

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Aquest coixí de fer punta és petit, perquè era de la mida per a una xiqueta. És allargat i cilíndric (en altres països també n’hi ha de rodons), ple de palla llarga de blat, folrada amb la roba de color verd característica. Duu un patró amb una mostra senzilla dibuixada, perquè és dels que s’utilitzaven per aprendre a fer punta. Es tracta d’una molt clàssica: l’anomenada punt d’aranya. Es estreteta per la mateixa raó (aprendre), però hi ha puntes catalanes molt amples, que requereixen l’ús de més de 90 boixets, un per cada fil de la mostra.

La mida estàndard d’un coixí català, per fer punta un adult, és de 65 cm de llargada per un 25 centímetres de diàmetre. A Catalunya la tradició és fer les puntes amb boixets de fusta de boix (d’aquí el seu nom); són els anomenats “boixets catalans”, que tenen un tacte molt fi i el color de mel característic d’aquesta fusta, que és molt dura però lleugera. Segons el tipus de labor, la o el puntaire fa servir fil d’un gruix o d’un altre, i utilitza uns boixets més o menys llargs i prims.

Abans, només s’usava fil cent per cent de cotó, però avui en dia també es fa servir fil de sedalina, que és molt més fort, perquè és fil de cotó en una part de poliester, un material sintètic que el fa més lluent, suau i resistent. Igual passa amb el fil de cosir de cosir, que d’avui en dia, sigui blanc, negre o de color, també en porta. Per aconseguir-lo es fa servir un procés industrial, anomenat “merceritzat”, en el qual el fil que després es fa madeixa adquireix una lluentor i suavitat similars als de la seda; d’aquí li ve el nom.

Des de molt antic, als Països Catalans, generacions de xiquetes han aprés a fer puntes al coixí amb boixets. Unes n’aprenien a l’escola o el col·legi, on s’ensenyava dins l’apartat "labores" (en castellà), popularment "costura" (d’aquí que d’anar a escola també se’n deia “anar a costura”). Altres n’aprenien a casa seva, jugant amb boixets o bastonets, des de ben menudes, gairebé només veient com treballaven al coixí les dones grans de la família (les seves mares i iaies), les veïnes... Quan ja eren prou grandetes, a partir dels quatre anys eren qui els hi feien de mestres.

Les puntes al coixí són sempre un treball artesanal de fil, sovint delicat i de gran bellesa, fruit d’entrecreuats de fils fets amb moviments fàcils de les mans per moure els boixets. Uns boixets i uns moviments que les puntaires més expertes mouen i executen amb gran rapidesa.

És una de les poques artesanies que ha resistit la mecanització i les produccions industrialitzades, i que es segueix practicant de manera individual i col·lectiva.

Avui en dia torna a tenir una gran revifalla, com a activitat d’oci, associativa i de trobada social, i igual s’hi dediquen les dones que els homes, encara que aquests representen una minoria dins el conjunt de puntaires. A les Terres de l’Ebre, com arreu de Catalunya, durant l’any s’organitzen nombroses trobades de puntaires.

Antigament, però, es tractava d’una activitat domèstica, femenina exclusivament, destinada a guarnir la roba de la casa i de la família i, en el cas de les més joves, a preparar i guarnir el seu aixovar de casament. Això, representava fer les puntes de diferents peces de roba de la casa: estovalles, tovallons, tapets, llençols, coixineres, etc. i també de diferents peces de vestir i complements, sobretot per a xiqueta i per a dona: mocadors de butxaca, coll i punys, camises, camisons, serracaps, calces, mantellines, ventalls, etc. Avui en dia, també es fan peces noves, com ara punts per a llibre.

Els estris tradicionals de fer punta no han canviat: un coixí, de diferent mida, segons la punta i l’edat de la puntaire; un patró de cartró amb la mostra de la punta, dibuixada i foradada, per tal d’assenyalar per on cal entrecreuar els fils, envoltant les agulles de cap; un determinat nombre de boixets, segons la punta que s’hagi de fer; nombroses agulles de cap, que van distribuint els fils dels boixets, entrellaçant-los per damunt del dibuix que marca el patró, i el fil de la punta, generalment blanc.

La primera feina, després d’escollir la mostra que es reproduirà, és la de carregar cadascun dels boixets amb el fil corresponent, perquè la mostra es fa creuant els fils enrotllats a cadascun dels boixets, i subjectar el patró al coixí, amb agulles de cap garrit, que antigament tenien el cap de vidre, de diferents colors.


PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ


ACTIVITATS PROPOSADES

  • Descriure i copsar l’objecte amb els sentits de la vista, el tacte i l’oïda
  • Preparar un taller amb fils de cosir de diferents colors, i amb mostres de puntes fetes al coixí amb boixet, però també amb ganxet i amb agulles de fer mitja; i mostres de brodats de diferents estils i peces de roba.
  • Preparar un taller amb revistes de labors actuals, per comparar l’estil tradicional amb la roba d’avui en dia
  • Assistència a alguna trobada de puntaires de les moltes que s’organitzen al territori

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic | crèdits | avís legal



##236