Àguiles, falcons, astors, aligots, voltors, mussols i altres rapinyaires són els protagonistes de l’exposició «Rapinyaires», una mostra fotogràfica que l’Ateneu de Natura presenta al Museu de les Terres de l’Ebre.

L’exposició vol mostrar la biodiversitat de les aus rapinyaires, caçadores actives o carronyaires, que ocupen un lloc destacat dins dels ecosistemes de les nostres comarques. La mostra reuneix vint-i-dues espècies retratades per Toni Fullera Nicolau i convida el visitant a observar amb deteniment unes aus que sovint passen desapercebudes.

Si en un projecte expositiu anterior de Toni Fullera el focus se situava especialment en les aus del litoral, en aquesta ocasió, sense excloure aquest àmbit, tenen més protagonisme la zona muntanyenca i les valls interiors. És un recorregut per diferents ambients i per la diversitat de rapinyaires que formen part del patrimoni natural de les Terres de l’Ebre.

Normalment, els rapinyaires volen a gran altura, són escassos, alguns són nocturns i no acostumen a campar prop de les ciutats. Per tot això, no són fàcils de veure. Aquesta exposició ofereix l’oportunitat de dedicar-los uns minuts d’atenció i descobrir, a través de la fotografia, detalls que difícilment podem apreciar en una observació fugaç al cel.

Mirar els rapinyaires de prop

A través de les imatges de Toni Fullera, els rapinyaires apareixen en ple vol, durant la caça, alimentant-se, descansant o interactuant amb el seu entorn. Són moments que sovint passen desapercebuts i que la fotografia de natura permet observar amb deteniment.
Fixeu-vos especialment en els ulls impressionants de les aus nocturnes: els necessiten per localitzar les preses en la foscor. Voltors, àguiles i falcons, que cerquen les seves preses des de molt amunt, també depenen d’una vista excel·lent.

Repareu en les ales gegantines del voltor. La precisió del treball fotogràfic permet observar les plomes concretes i fins i tot les característiques de l’exemplar retratat. Contempleu també el primer pla de l’àguila daurada i compareu les plomes amb els pèls dels mamífers. Uns i altres tenen un origen evolutiu relacionat amb les escates dels rèptils i contribueixen a mantenir la temperatura corporal. En les aus, les plomes secundàries tenen un paper essencial en el vol, mentre que els polls, abans de desenvolupar el plomatge, presenten primer el plomissol.

Una mirada al cel i a la història de la vida

L’exposició també convida a una reflexió més àmplia sobre la història de la vida. Fa uns 65 milions d’anys, després de la gran extinció associada a la caiguda del meteorit, les aus —descendents dels dinosaures aviaris— van ser l’únic gran grup de dinosaures que va sobreviure. Avui continuen dominant l’aire, mentre els mamífers voladors, els ratpenats, ocupen altres nínxols, principalment nocturns. Mirar el cel actual permet imaginar fins a quin punt ha canviat el món viu al llarg del temps.

Toni Fullera Nicolau: anys de paciència darrere de cada imatge

Toni Fullera Nicolau, nascut a Castelló de la Plana l’any 1961, és naturalista i fotògraf de natura i ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’observació i fotografia de la fauna salvatge.

El seu treball requereix molt més que una bona càmera. La paciència, el coneixement del comportament animal, la constància i el respecte per la fauna són elements essencials per aconseguir les imatges que formen aquesta mostra. La seva “cacera” és fotogràfica: no deixa sang ni ferides, sinó que captura instants de la vida dels animals.

Entre les escenes que permet descobrir la mostra hi ha una moixeta que ha caçat un ratolí i se l’endú cap al niu, una àguila de panxa blanca alimentant-se d’un conill o un falcó de la reina a punt d’atrapar un escarabat de sant Joan al vol. Són escenes íntimes que la fotografia transforma en moments d’observació i divulgació.

Els rapinyaires i els ecosistemes

Els rapinyaires són peces fonamentals dels ecosistemes. Com a grans depredadors i carronyaires, contribueixen a regular les poblacions d’altres animals i participen en processos ecològics essencials. La seva presència pot ser també un indicador de la qualitat i de l’estat de conservació dels espais naturals.

En un territori com les Terres de l’Ebre, amb una extraordinària diversitat d’hàbitats —des de les zones humides del Delta fins als boscos, les serres, els conreus, les valls interiors i els ambients litorals—, els rapinyaires formen part d’un patrimoni natural especialment ric i divers.

Una invitació a mirar el cel amb uns altres ulls

Amb aquesta exposició, l’Ateneu de Natura vol contribuir a apropar aquest patrimoni al públic i despertar l’interès per unes aus que, malgrat formar part del nostre paisatge, sovint només descobrim durant uns breus instants, quan travessen silenciosament el cel.

La mostra convida, per tant, a aturar-se, mirar amb atenció i deixar-se sorprendre per la força, la bellesa i els comportaments d’aquests grans caçadors alats.

"Parlar és a les teves mans" és una exposició que s’endinsa en la comunicació visogestual de les persones sordes i sordcegues, i en la seva cultura. Ofereix un recorregut amb informació textual i gràfica, acompanyat de recursos audiovisuals i interactius, per fomentar el coneixement de la llengua de signes catalana (LSC).

L’objectiu de l’exposició és mostrar la realitat de la llengua de signes catalana, com a llengua de caràcter gestual i visual de les persones sordes de Catalunya, una llengua pròpia més del país, que satisfà les necessitats comunicatives entre persones sordes, alhora que pot ser un vehicle de comunicació lingüística per a tothom.

L’exposició fa palès que la comunicació lingüística entre les persones es pot realitzar tant amb llengües orals (per canals audiofònics) com amb llengües de signes (per canals visogestuals) i mostra la comunitat signant de Catalunya i d’usuaris en LSC (persones sordes signants, sordcecs, familiars, intèrprets, professors, etc.) i el dia a dia de les persones signants.

Així mateix, l’exposició ensenya didàcticament algunes expressions en LSC a qui no la conegui i mostra la producció i la creativitat cultural en llengua de signes catalana.

L’exposició s’inaugurarà el dia 9 d’octubre, a les 19:00h, al Museu de les Terres de l’Ebre i es podrà visitar fins al dia 10 de gener de 2027.

La inauguració comptarà amb una visita comentada de l’exposició, en què es disposarà d’un servei d’interpretació en llengua de signes catalana. 

El dia 25 d’octubre, a les 11:30, tindrà lloc un taller sobre la llengua de signes catalana, a la mateixa exposició. Serà gratuït i obert al públic en general, però requereix d’inscripció prèvia 

Inscriu-te al taller