Projecte audiovisual i fotogràfic realitzat per l’equip d’atenció a persones joves vulnerables de l’Àrea de Drets socials i ciutadania de l’Ajuntament d’Amposta. Els participants en aquest projecte són persones joves migrades soles i que des de fa temps son residents a la nostra ciutat. L’exposició consta de 21 fotografies que retraten aquests joves  conjuntament amb homes i dones d’Amposta que han volgut compartir les seves històries de vida en diferents espais de la ciutat.

El projecte té per objectiu, d’una banda donar a conèixer la cultura ebrenca als joves migrats i per l’altra apropar aquestes noves realitats a la ciutadania ampostina.

Aquesta activitat consta de vint i una trobades recollides en diferents fotografies i un audiovisual que relata la experiència viscuda per tots els participants en aquestes espais de trobada improbables.

El valor del projecte, ha estat  l’apropament i coneixement de dos mons completament allunyats  i la possibilitat d’oferir un espai on puguen nàixer noves relacions entre la comunitat.

El proper divendres dia 13 de març, a les 19h, el Museu de les TE acollirà la presentació del Joc Camàlics, creat per Rafel Duran Pino i Gil Duran Curto, en el marc de la XVIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. 

Es tracta d’un joc de taula inspirat amb la tradició del territori, concretament amb la figura dels camàlics. Quan les feines a l’entorn del cultiu de l’arròs eren bàsicament manuals, el camàlics pesaven i ensacaven l’arròs segat, cosien els sacs i els transportaven al coll, un a un, fins a les eres, els magatzems, els molins, els vaixells, els vagons de tren, els carros, i més tard els camions.

Els assistents podran descobrir un joc en què l’objectiu és aconseguir 15 sacs d’arròs per guanyar la partida.

L’exposició "Blanquejant l’arròs. Els molins arrossers de l’Ebre" arriba a Godall, en el marc de "Mil·lenària 2026. Fira de l’oli i l’espàrrec", on es podrà visitar aquesta mostra dedicada a la història i l’evolució dels molins arrossers del territori. 

L’activitat industrial a l’àrea de la desembocadura de l’Ebre a finals del segle XIX estava lligada al sector primari: transformació del producte i subministrament d’allò que es neces­sitava per produir. Els principals camps eren l’alimentació, la construcció, les químiques ... Dins el ram de la indústria alimentària hi destaca el sector de l’oli d’oliva, d’enològic, l’arrosser i les farines en general.

Al tombant de segle es reconverteix el fracassat projecte de canalització de l’Ebre, que pretenia donar sortida al mar a l’Aragó, en el canal de la Dreta i es comença a bastir, a tot el Delta, una xarxa de sèquies i canals de desguàs que possibilita el regatge. El 1912, entra en servei el canal de l’Esquerra, estenent-se el sanejament per tot el Delta. Aquestes infraestructures bàsiques, juntament amb l’aixecament, el 1860, de la prohibició de conrear arròs, va permetre el cultiu d’aquest cereal. Aquest fet comporta la progressiva colonització d’un ampli territori deltaic que, per les seves característiques, començà a dedicar-se majoritàriament al conreu de l’arròs.

Al tram final de l’Ebre, la industrialització s’adaptà a la producció agrària, que també s’iniciava en aquell moment: el nou conreu, l’arròs, demandava noves fàbriques elaboradores, els molins arrossers.

Aquests es van ubicar a les poblacions properes a les explotacions agrícoles, com Amposta, Tortosa, l’Aldea, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita o Vinaròs, així com, de vegades, a les mateixes explotacions, com a l’illa de Riu o a l’illa de Buda. Inicialment es tractava d’una indústria amb capital privat, de tipus familiar, que ocupava un sector reduït de mà d’obra total; posteriorment, per tal de trencar el monopoli de preus i condicions dels molins privats, es van agrupar petits i mitjans agri­cultors creant les cooperatives. La primera fou la "Cámara Arrocera de Amposta", l’any 1927, les altres cooperatives de la zona varen néixer a partir dels anys 50, moment en que els industrials traslladen el negoci cap a l’àrea del Guadalquivir.

Els molins són una part representativa del procés d’industrialització de les nostres terres. Adquireixen una estructura arquitectònica estretament relacionada amb el sistema de treball i d’acord amb l’època, planta rectangular i creixement vertical amb l’ús de materials com els maons o les columnes de ferro. Ràpidament s’arrelen dins l’entramat urbà i social de la població. El fumeral com a imatge característica i la sirena com a so identificador es convertiran en els seus símbols.

D’altra banda al seu interior s’hi reflexarà el progrés, la modernitat i la tècnica en la maquinària de vegades estrangera  (llímpies, cribadores, esquelladores, ventiladors, cons blanquejadors, nòries, polidores, ensacadores, etc) i en l’aprofitament de les noves fonts d’energia màquina de vapor, gasogen, motors diesel o elèctrics... sempre combinades amb la turbina, part fonamental on es generava el moviment de rotació transmès pel complicat entramat d’eixos, volants, corretges, etc amb la principal missió de moure la maquinària per convertir l’arròs crosta en arròs blanc llest per vendre.