reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Tasta la Cultura de l’Ebre 2024. Itinerari experiencial. Els sabors de l’oli, l’or líquid de la PlanaMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior novembre 2022 següent
dl dm dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    



Activitats previstes per al dia 12/11/2022

Exposició "Art Primer. Artistes de la prehistòria"

del 22/7/2022 al 13/11/2022 · Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "Art Primer. Artistes de la prehistòria"

EXPOSICIÓ “ART PRIMER. ARTISTES DE LA PREHISTÒRIA”

L’exposició “Art primer. Artistes de la prehistòria” s’obrirà al públic al Museu de les Terres de l’Ebre aquest divendres 22 de juliol i es podrà visitar fins al 13 de novembre de 2022. L’exposició ha estat produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través de l’Arqueoxarxa, com a cloenda del 20è aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània peninsular com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

La mostra és un viatge al passat de més de 50.000 anys a la recerca dels orígens de l’art, del desenvolupament del pensament creatiu i de la capacitat d’abstracció, grans fites de l’evolució humana. Es fa èmfasis especial en l’art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques més originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, fa més de 7.000 anys.

L’exposició “Art primer. Artistes de la prehistòria”, comissariada per Inés Domingo, Antoni Palomo i Àngels Casanovas, presenta també l’excepcional col·lecció de calcs i reproduccions d’art prehistòric, de diferents períodes i procedències, que conserva el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Són obres originals que il·lustren alguns dels primers grans descobriments de l’art llevantí i també d’art paleolític, tant a Catalunya com a la resta de l’estat. Aquestes obres amaguen els esforços de prehistoriadors, dibuixants i artistes com Henri Breuil (1877-1961), Josep Colominas (1883-1958), Joan Vila (1890-1947), Josep Tersol (1879-1961), Francisco Benítez Mellado (1883-1962) o Antoni Bregante (1933), per immortalitzar les troballes de les balmes i coves, i compartir-les amb la societat i amb la comunitat científica nacional i internacional. Destaquen els calcs de la Cueva del Castillo (Cantàbria), i de diversos jaciments llevantins catalans i valencians, com el Cogul o la Valltorta.

L’exposició esta organitzada en 6 àmbits temàtics: 
  1. Introducció sobre el desenvolupament del pensament creatiu i la capacitat d’abstracció;
  2. Els orígens de l’art. Els nostres avantpassats africans ja dibuixaven sobre colorants i recipients fa entre 100 i 60.000 anys.
  3. L’art paleolític. L’art dels animals: Ara fa entre 40.000/35.000 i 11.700 anys, coves profundes, abrics i roques a l’aire lliure van fer de llenços a dibuixos, gravats i pintures d’animals.
  4. L’art llevantí. L’art de les persones: Als inicis de l’era postglacial la façana mediterrània peninsular esdevé l’escenari de l’art llevantí. Els humans es converteixen en protagonistes d’escenes.
  5. L’art de documentar l’art. Els primers grans descobriments d’art llevantí i com es van donar a conèixer a la societat. 
  6. La Ruta de l’Art Rupestre, patrimoni mundial de la UNESCO: Commemoració de la inclusió al llistat de patrimoni de  la UNESCO el 1998. L’art rupestre llevantí de la façana mediterrània de la península Ibèrica és la concentració de jaciments més gran d’Europa, que proporciona un quadre excepcional de la vida humana en un moment inicial de la nostra evolució cultural.
Els primers quatre àmbits aborden fites de l’evolució humana i de la història de l’art prehistòric i els dos últims es centren en l’estudi i en la necessitat de preservar i difondre aquest art mil·lenari. 

L’exposició, d’estètica contemporània, atractiva i innovadora, ofereix nombrosos recursos: calcs d’algunes de les pintures rupestres, rèpliques de peces arqueològiques emblemàtiques, audiovisuals que mostren escenes animades de la prehistòria, reproduccions de processos tecnològics ... Així mateix el tractament de l’exposició integra una mirada de gènere al seu discurs. La contribució de la dona en la creació artística es fa palès en els audiovisuals i d’altres recursos museogràfics.

Cal recordar que les Terres de l’Ebre posseeixen magnifiques representacions d’aquest patrimoni artístic i cultural en diversos municipis: Ulldecona, Mas de Barberans, Tivissa, Rasquera, Freginals, l’Ametlla de Mar, Alfara de Carles, Paüls ...


llegir més

Exposició "Els bolets de les Terres de l’Ebre. Molt més que rovellons" i XVIII Jornades Micològiques de les Terres de l’Ebre

del 22/10/2022 al 24/11/2022 · Museu de la Mar de l’Ebre · La Ràpita

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "Els bolets de les Terres de l’Ebre. Molt més que rovellons" i XVIII Jornades Micològiques de les Terres de l’Ebre

L’Associació Micològica de les Terres de l’Ebre “BITXAC”, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’ajuntament de la Ràpita organitzen les XVIII Jornades Micològiques de les Terres de l’Ebre.

Aquestes jornades, que aquest any arriben a la seva divuitena edició, tenen com a objectiu incrementar els coneixements micològics de les Terres de l’Ebre i divulgar i valoritzar el fascinant món dels bolets entre totes aquelles persones que hi estiguin interessades. En aquest sentit, s’incentiva la participació ciutadana en les activitats que formen part de les jornades com ara la sortida micològica (programada per al diumenge dia 23 d’octubre) que permetrà als assistents conèixer les diferents espècies de fongs que es troben en l’excursió que es realitzarà al llarg del matí.

Les Jornades inclouen l’exposició “Els bolets de les Terres de l’Ebre. Molt més que rovellons”, s’inaugurarà al Museu de la Mar de l’Ebre, coincidint amb l’inici de les jornades, el dissabte dia 22 d’octubre a les 18.30 h.. El mateix dissabte a les 19 h. també es realitzarà la conferència “Vivències del passat i del present del món dels bolets al Port”, a càrrec d’Adrià Grau Forés, membre de l’Associació de Micologia de les Terres de l’Ebre “Bitxac” i coautor dels llibres “Bolets del Ports” i “Els Reguers”.

L’exposició “Els bolets de les Terres de l’Ebre. Molt més que rovellons” està formada per 17 panells on s’introdueix al visitant al món dels fongs i als principals grups taxonòmics de bolets, mostrant una part de la gran biodiversitat d’espècies de bolets que podem trobar a les nostres terres. Podem trobar imatges i informació d’espècies molt conegudes i d’elevat valor gastronòmic com el sureny (Boletus aereus), el camagroc (Cantharellus lutescens), el cama-sec (Marasmius oreades), les dos espècies de rovellons (Lactarius deliciosus i Lactarius sanguifluus), l’apagallums (Macrolepiota procera), la moreneta (Tricholoma terreum), el rossinyol (Canthareullus cibarius) o el bolet de xop (Agrocybe aegerita); i al mateix temps el visitant també podrà conèixer espècies de bolets tòxiques, i fins i tot mortals, com la farinera borda (Amanita phalloides), el pixacà (Amanita pantherina) o diferents espècies de lepiotes (Lepiota sp.).


PROGRAMA

Dissabte 22 d’octubre

  • Inauguració de les XVIII Jornades Micològiques de les Terres de l’Ebre i de l’exposició “Els bolets de les Terres de l’Ebre. Molt més que rovellons”, a les 18.30 h.
  • Conferència “Vivències del passat i del present del món dels bolets al Port”, a càrrec d’Adrià Grau Forés, membre de l’Associació de Micologia de les Terres de l’Ebre “Bitxac” i coautor dels llibres “Bolets del Ports” i “Els Reguers”. A les 19 h.

Diumenge 23 d’octubre
  • Sortida guiada gratuïta per conèixer els nostres bolets, a càrrec dels membres de Bitxac. Sortida a les 7.30 h. Punt de trobada: davant del Museu de la Mar de l’Ebre
  • Exposició “Els bolets de les Terres de l’Ebree. Molt més que rovellons”. Del 22 d’octubre al 24 de novembre al Museu de la Mar de l’Ebre.




llegir més

Històries de la Mar de l’Ebre

del 4/11/2022 al 25/11/2022 · Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre · la Ràpita

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Històries de la Mar de l’Ebre

La 8a edició del cicle de conferències “Històries de la Mar de l’Ebre”, que es desenvolupa els dies 4, 11, 18 i 25 de novembre a la Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre, tracta temes diversos, relacionats amb la història, l’etnologia i l’ecologia, amb la mar i la costa ebrenca com a eix central, com en totes les edicions d’aquest cicle. En aquesta ocasió inclou les conferències: "Pesca Neta. Cap a una mar blava", a càrrec de Mario Vizcarro, “L’extracció de sal a la Ràpita”, a càrrec d’Enric López, xerrada que forma part també del programa “Cultura viva 2022” del Museu de les Terres de l’Ebre, “La construcció de l’embarcació de practicatge més gran de l’Estat”, a càrrec de Sergi Muñoz, i "Plàstics en l’entorn natural. Projecte BIOPLAS: disponibilitat de microplàstics al Parc Natural del delta de l’Ebre, a càrrec de Maite Martínez. L’entrada és gratuïta.


llegir més

II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

del 11/11/2022 al 13/11/2022 · Palau Oliver de Boteller i Castell d’Ulldecona · Tortosa i Ulldecona

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LES TERRES DE L’EBRE

Les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre tenen l’objectiu de presentar, difondre i posar en valor la tasca efectuada pels diferents col·lectius que desenvolupen activitats arqueològiques a les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es faran els dies 11, 12 i  13 de novembre de 2022.

Són un espai de trobada i reflexió obert a professionals de l’arqueologia, a estudiosos de la història del territori ebrenc i, en definitiva, a qualsevol persona interessada en aquesta temàtica. Enguany s’hi exposaran els resultats dels treballs d’arqueologia i paleontologia desenvolupats al territori en el marc dels projectes de recerca quadriennals dels períodes 2014-2017 i 2018-2021. Així mateix, s’exposaran també els resultats de les intervencions preventives i d’urgència desenvolupades fins ara al territori.

Les Jornades han estat coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre, i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona. 

El divendres 11 al Palau Oliver de Boteller (Tortosa) tindrà lloc un primer bloc de les Jornades dedicat a la prehistòria, amb dues ponències sobre la dinàmica del poblament en el tram inferior de l’Ebre, que atorgarà un merescut protagonisme a les darreres recerques realitzades per l’equip d’investigadors GRAMPO-SAPPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes exposicions aniran acompanyades dels últims treballs realitzats en conjunts d’art rupestre del territori pels especialistes Ramon Viñas, Juan Ruiz, Albert Rubio i Eudald Guillamet.

El dissabte 12 també al Palau Oliver de Boteller es realitzarà un segon bloc dedicat a la protohistòria, amb un ampli ventall d’intervencions i comunicacions sobre projectes de recerca desenvolupats al territori ebrenc. A la tarda, s’exposaran comunicacions centrades en el món romà i tardoantic, amb especial atenció a la intervenció realitzada a la Cota 0, l’espai arqueològic generat a Tortosa a sota de l’actual plaça de la catedral.

El diumenge 13 les jornades es traslladaran al castell d’Ulldecona, amb un tercer bloc amb comunicacions sobre els períodes medieval i modern. En col·laboració amb l’Ajuntament d’Ulldecona, s’ha previst una visita a la fortificació a fi de conèixer els últims treballs de restauració realitzats i presentar el projecte de visites amb ulleres de realitat virtual. 

En les actes es recolliran totes les comunicacions presentades durant les Jornades, així com la resta d’intervencions portades a terme des de l’any 2016.

Inscripció: https://arqueologia.tte.cat


llegir més

Territori Blau. Cianotípies de Josep Maria Balagué

del 11/11/2022 al 18/12/2022 · Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Territori Blau. Cianotípies de Josep Maria Balagué

Fa cent vuitanta anys un científic anglès, Sir John William Frederick Herschel, descobria que les sals de ferro eren sensibles a la llum solar. Una coneguda seva, la botànica i il·lustradora, Anna Atkins després de provar diferents maneres d’impressionar un paper amb llum, amb resultats poc satisfactoris, ho va intentar amb l’invent del seu amic Herschel, la cianotipia, i va aconseguir unes imatges espectaculars.

Es va convertir en la primera persona a utilitzar una tècnica fotogràfica per il·lustrar un llibre. Fruit de la seva recopilació d’algues marines recollides a les costes britàniques, va publicar al 1843 un llibre de cianotípies anomenat British Algae. La col·lecció de cianotípies d’algues de Anna Atkins es va ompletar en tres volums durant els següents 10 anys.

Enguany, cent vuitanta anys després, el Museu de les Terres de l’EBRE a AMPOSTA exposa TERRITORI BLAU de Josep Maria Balagué que mostra un recull de cianotípies fetes amb el mateix procés d’ Atkins i Herschel.

Territori Blau

Transito un territori que comença per un somni: un passeig pel bosc, la remor del riu, la veu dels arbres quan el vent empenta les fulles, els moixons que volen impertinents i encuriosits de branca en branca jugant a perseguir-se.

Veig aquest somni en blau, el blau de la cianotípia. Començo a pensar en la laboriositat del procés que m’espera fins que aconsegueixi fer una impressió de gran format: collir les plantes al bosc, endreçar-les a casa, guardar-les entre papers assecants i canviar-les a cada cert temps perquè les flors no es podreixin, premsar-les entre fustes i pes... i esperar.

Per altra banda, he de preparar la barreja de productes químics per emulsionar el paper. Disposo els ingredients i els estris per treballar en penombra: citrat fèrric amònic i ferricianur potàssic, aigua destil·lada, cubetes, pinzells i peròxid d’hidrogen. Mesuro les quantitats, i barrejo ingredients per aconseguir la recepta que, estesa a la superfície del paper i un cop seca, es tornarà sensible a la llum del sol.

A la penombra del laboratori estiro el paper, faig servir una paletina suau per emulsionar-lo. Paletades precises, de dalt a baix de dreta a esquerra i a l’inrevés. La mà es mou fent passades suaus mentre respiro, ha d’haver-hi un ritme uniforme quan es treballen grans formats. El paper queda vestit d’un to groguenc que canviarà tan aviat sigui exposat al sol.

Arriba el moment màgic de transportar amb cura la planta seca damunt del paper emulsionat, premsar el conjunt amb un vidre transparent i buscar la carícia del sol. Contemplo com les sals de ferro es van inundant de llum: al voltant de la planta exposada, el groc del paper va mutant cap el verdós, fins arribar a un gris fosc.

Després, tornar al laboratori, desmuntar el vidre i retirar la planta. Una formosa reserva groga ja mostra la seva silueta. Ara cal posar el paper a l’amor d’un bany. L’aigua s’endú els residus que han estat al empar de la foscor i que deixen veure la blancor del paper. El gris, que abans va ser groc, ara es blau en tot el territori on el sol ha marcat el seu camí.

Josep Maria Balagué

Barcelona, 1959

L’any 1998 em vaig submergir en la pràctica de processos fotogràfics antics que implicaven manipular elements que retornen a la fotografia "artesanal", on intervenen revelats amb productes químics o fins i tot entintats: col·lodió, trànsferts de Polaroid, cianotípia, goma bicromatada, marró Van Dycke, oil print, gum oil...

Tots aquests anys, i sobretot últimament, observo dins meu un esperit amagat que demana sortir, fer acte de presència amb unes paraules que es repeteixen a través del temps i desperten les meves inquietuds: "no em deixis perdre, no deixis que les ànimes electròniques i informàtiques m’esborrin del mapa". I jo responc a aquesta veu posant de nou en solfa tècniques trobades entre llibres vells, que intento fer perdurar des de la meva habitació fosca.

Que jo recordi, faig fotos des de jove, amb sentit o sense, amb discurs o sense, anodines o amb matisos... a vegades, les penso; en altres moments surten automàticament, com si estiguessin adormides dins la càmera i la connexió amb la retina les empenyés cap en fora. Però el fet és que faig fotografies.

Tenia tretze anys quan vaig començar a guanyar-me el sou com aprenent en una fàbrica de balances. L’olor del ferro roent, el carbó a la farga i el foc viu van dibuixar-me el caràcter d’artesà. Després vaig treballar en una empresa de gravat de planxes. La tinta, la làmpada d’arc de carbó, els àcids que fèiem servir per treballar planxes, van ser potser la preparació d’aquest destí de fotògraf de laboratori “fotoquímic”. Ja a la meva joventut vaig fer un curs de fotografia bàsica i el meu tarannà em va portar de cap a remenar líquids per revelar negatius. Des de llavors no he parat mai de fer fotos. Segurament el meu camí com a fotògraf té una bona part de
formació autodidacta i, sense dubtes, he pogut fer “ofici” amb la pràctica continuada durant tota la meva vida.

L’esdevenir professional d’adult em va portar cap altres territoris, i em vaig guanyar la vida durant dècades com a tècnic d’il·luminació de cinema i televisió. El fet és que cap camí laboral no m’ha apartat de la fotografia, ni en els pitjors moments d’incertesa.

Avui, que per obtenir una imatge només cal prémer un botó del telèfon mòbil, jo vaig cent vuitanta anys enrere i amb aquesta exposició, Territori Blau, us porto un procés del segle XIX, artesà cent per cent i manual en quasi la seva totalitat: la cianotípia.

Gaudiu d’ella, com jo he xalat elaborant les imatges al laboratori.



llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies