reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Museu de les Terres de l´EbreEls sabors de l´oli, l´or líquid de la Plana. Santa BàrbaraExposició “La mort canvia la vida”

Agenda

tipus:
anterior febrer 2023 següent
dl dm dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728     



Activitats previstes per al dia 12/2/2023

Exposició "Rotspanier. Treballadors forçats espanyols durant la segona guerra mundial"

del 13/1/2023 al 12/2/2023 · Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició "Rotspanier. Treballadors forçats espanyols durant la segona guerra mundial"

Amposta acull l’exposició internacional “Rotspanier. Treballadors forçats espanyols durant la Segona Guerra Mundial. Víctimes oblidades del nazisme”

Comissariada pels historiadors Antonio Muñoz Sánchez i Peter Gaida, l’exposició ha estat realitzada en cooperació amb la “Asociación de descendientes de republicanos españoles en Francia Ay Carmela”, y la Fundació alemanya “Memòria, Responsabilitat i Futur (EVZ)”.

“Rotspanier” va ser inaugurada a Bordeus en 2019 en l’antiga caserna militar on foren allotjats pels nazis 3.000 treballadors forçats espanyols entre 1941 i 1944. Després de  passar per Berlin, Bremen, Argelers, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, l’exposició arriba ara al Museu de les Terres de l’Ebre, gràcies a la iniciativa de la Regidoria de Cultura i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Amposta.

La mostra reconstrueix la història dels 40.000 exiliats de la guerra civil espanyola que van ser obligats a treballar per a l’economia de guerra nazi. Els Rotspanier (espanyols rojos), com els anomenaven els nazis, van ser reclutats a la força i utilitzats com a mà d’obra semi-esclava especialment en la França ocupada en la construcció del Mur Atlàntic, una línia defensiva concebuda per Hitler que devia d’ocupar més de 3.000 quilòmetres de costa entre Hendaia i el Cap Nord i amb la que s’esperava poder impedir la invasió dels aliats.

L’execució del Mur Atlàntic es va encarregar a l’Organització Todt (OT), responsable durant la guerra de reparar i construir tot tipus d’infraestructures per assegurar el control militar alemany en els països ocupats. La OT va ocupar a milió i mig de persones, entre voluntaris, treballadors forçats, presoners de guerra i deportats de camps de concentració. Solament en la construcció del Mur Atlàntic en França hi van participar més de 300.000 homes. Entre aquests hi havia uns 35.000 Rotspanier  subministrats als nazis per les autoritats de Vichy per treballar a la zona ocupada. Gran part d’ells participaren en la construcció de cinc gegantesques bases submarines en Brest, Lorient, Saint Nazaire, La Rochelle i Bordeus. Però també  va haver-hi milers d’exiliats de la Guerra Civil forçats a treballar per als alemanys i els francesos des de Noruega fins el desert del Sàhara, passant per totes las regions del Reich.

Considerats pel cap de les SS Reinhard Heydrich com “perillosa xusma comunista”, els Rotspanier foren sotmesos a un règim estricte de treball i vigilància. Les seues faenes eren les més dures, estaven sotmesos als bombardejos aliats i la majoria d’ells eren presoners dels alemanys, vivint en camps vigilats per guàrdies armats. En els anys seixanta, els Rotspanier del Mur Atlàntic aconseguiren que la RFA els reconegués com perseguits polítics del nazisme i els indemnitzés de la mateixa manera que als deportats a Mauthausen. Malgrat ser víctimes del nazisme, aquests treballadors forçats espanyols i catalans mai han sigut reconeguts en la seua terra de naixement.

Dins de la seva itinerància l’exposició es podrà veure al Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta, on s’inaugurarà el proper divendres 13 de gener a les 19 hores. La mostra es podrà visitar dins de l’horari habitual del Museu fins el dia 12 de febrer.

A més, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre han programat un conjunt d’actes complementaris a l’exposició. En concret el divendres 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, el comissari de l’exposició, Antonio Muñoz Sánchez, de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa, oferirà pel matí una xerrada als alumnes de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta. A les 19 h al Museu de les Terres de l’Ebre impartirà la conferència “Treballadors forçats espanyols i catalans a l’Europa de Hitler (1940 –1945) Història, justícia i (des)memòria”.

El divendres 10 de febrer a les 19 hores, al Museu de les Terres de l’Ebre, s’oferirà una segona xerrada amb el títol "Rafel Itarte i Agustí Maigí; ebrencs, rojos i esclaus del nazisme", a càrrec de Francesc Itarte i Montse Ferrando.


llegir més

Exposició “Col·leccionar passions: Joan Cladelles i les postals de les Terres de l’Ebre”

del 3/2/2023 al 2/4/2023 · Sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició “Col·leccionar passions: Joan Cladelles i les postals de les Terres de l’Ebre”

L’exposició “Col·leccionar Passions: Joan Cladelles i les postals de les Terres de l’Ebre” és la setena d’una sèrie d’exposicions que anualment programa el Museu de les Terres de l’Ebre amb el suport del Departament de Cultura (exposició “Jesús Bru i el grup de recerca del patrimoni de Villalba”, “Els Segarra-Pedrola i la terrissa popular”, “La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors”, “Àngel Fibla i la memòria de tres generacions del Montsià”, etc.)

L’exposició mostra prop de 500 postals d’Amposta i Tortosa, principalment, però també de la Ràpita, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, El Perelló, Roquetes, Tivenys, Xerta, etc. Junt amb les postals que es poden veure d’aquests i d’altres municipis també hi ha cartes de visita, sèries de postals, panoràmiques, postals comercials...

Els orígens de la targeta postal il·lustrada se situen a Àustria el 1869, mentre que a l’estat espanyol no comencem a circular fins al 1871. L’època d’expansió de la targeta postal fou entre 1900-1910, i a casa nostra podem dir que l’època daurada va arribar junt amb la generalització del procediment de la fototipia entre 1910-1930, amb les produccions d’Àngel Tolra Viazo, Fototipia Thomás, Lucien Roisin, etc.

En la mostra apareixen també les sèries locals editades per Buenaventura Masdeu, Ramon Borrell, Lluís Barceló, etc. Aquestes sèries i les d’altres autors sovint les feien imprimir els comerços, estancs, llibreries, etc., com Llibreria Viladrich, Llibreria Voltes, Llibreria Nicolau, Llibreria Foncuberta, Llibreria Joaquín López, Impremta Monclúsde Tortosa; Ediciones «Casa Piñana», Edición E. Vives, Colección «Casa Ventas», «El Siglo» Ed. Roig d’Amposta; Joaquin Pafila, Eloi Mestre de l’Ampolla, etc.

L’exposició aporta a més una mirada etnològica sobre les postals, més enllà de la imatge de l’anvers tenen una cara personal, sovint afectuosa i passatgera en el revers. Els missatges que veiem en les postals estan vinculats als aniversaris, a les vacances d’estiu o als viatges, a la salut, fins i tot a la guerra o a la “mili”, etc. Les noves tecnologies on line a partir dels anys 90 i sobretot el Whatsapp i el Telegram en la darrera dècada no només ha substituït la postal sinó que han transformat les formes de relació socials. Tot i això, la postal conserva un valor material i sentimental que transcendeix a la fredor dels codis informàtics de comunicació.

Joan Cladelles, col·leccionista de postals de les Terres de l’Ebre

Joan Cladelles Daufí va nàixer a Tortosa i en el seu entorn familiar va conèixer aviat el món de la fotografia, ja que el seu avi Pepe i el seu oncle, Josep Daufí Monfort, tenien una tenda de fotografia als baixos de la casa pairal, a la plaça d’Agustí Querol.

Disposaven d’un estudi fotogràfic i realitzaven tot tipus de reportatges de les efemèrides privades del cicle de la vida i altres encàrrecs. També, feien postals en blanc i negre de Tortosa i altres pobles del Baix Ebre i el Montsià. Primer per compte propi amb paper fotogràfic i estampant un tampó amb tinta al revers i, més endavant, enviant-ho a imprimir a FISA - Escudo de Oro, Gráficas F. Guilera, Beascoa S.A., etc.; a finals dels anys seixanta ja van editar les sèries en color.

En la seva educació primària va passar els primers anys a l’Escola Pública La Mercè i després al Col·legi Sant Lluís. Va cursar el batxillerat al Col·legi de Sant Josep i el COU a l’Institut J. Bau. El 1974 va anar a estudiar veterinària, la que seria la seva professió, a la Universitat de Saragossa. Va opositar al cos de veterinaris de la Generalitat de Catalunya, on va treballar fins al 2020, simultàniament exercia a la seva clínica de petits animals d’Amposta.

De menut, com molts xiquets es va aficionar a col·leccionar cromos i altres objectes, però els inicis de la col·lecció de postals van ser més tard quan ja d’estudiant a Saragossa quan va comprar un lot de postals de Tortosa al col·leccionista Luís Baulenas Llasat. A poc a poc es va anar especialitzant sobretot en les postals de Tortosa, de l’Ampolla i d’Amposta; de vegades també d’altres indrets de les Terres de l’Ebre.

Joan deu tenir a la vora de 4.000 postals i, no obstant, les té totes al cap, perquè fa anys que les ordena, les investiga i les documenta: «Soc molt meticulós, m’agrada tindre les coses molt, molt ben cuidades [...] Tinc unes petites fitxes, però ho tinc tot al cap.» La col·lecció li ha «tret hores de son» i li ha costat, a més de temps, diners perquè sobretot a partir dels anys 80 el col·leccionisme de postals estava en auge.

És membre del Cercle Cartòfil de Catalunya i col·labora sovint amb autors i editors de llibres d’història i de cartofília, alhora que escriu articles en revistes especialitzades.



llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies