Nova edició del cicle biennal Ebre, Música & Patrimoni, impulsat pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb els equipaments patrimonials i algunes administracions locals de les Terres de l’Ebre

Aquest diumenge dia 30 de juliol s’inaugura al Centre d’Interpretació Viure al Poble de Masdenverge l’exposició fotogràfica “Lo Delta 4.30”, del fotògraf José Antonio Sartorio. La mostra organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Masdenverge es podrà visitar des de 28 de juliol fins a 30 de setembre de 2023.

EXPOSICIÓ ‘LO DELTA 4.30’

Un bàndol de flamencs ens sobrevola i ens meravella. La immersió en el món natural ens omple de màgia i de placidesa. Lo Delta és una de les actuals Reserves de la Biosfera, que constitueixen el substrat de la cadena de la vida i un llegat que hem de cuidar.

El propòsit de l’exposició és conèixer per vincular-nos, vincular-nos per estimar, estimar per respectar i respectar per preservar. Està dividida en quatre mòduls: Perdre’s per trobar-se, Llums que encenen llums, El Jo més íntim i La força del col·lectiu. Format cadascun vuit fotografies de 50 x 60 cm, impreses en paper de molt alta qualitat, unides per un subtil fil conductor i complementades amb quatre poesies i un Audiovisual.

Són fotografies que sembla que hagin estat pintades amb la càmera. L’ànima i l’essència dels colors, dels silencis, de la llum, de la calma, de l’aire transparent, de les textures, els murmuris de l’aigua o d’aus que alcen el vol, es fusionen i apareix l’invisible.

José Antonio Sartorio

Naturalista, fotògraf, viatger i empresari turístic, especialitzat a protegir les persones en vilatges. Graduat en Ciències Químiques, format en diversos Màsters empresarials i de Psicologia humanista. Soci de SEO-BIRD LIFE, AEFONA, SCFN i accionista de RIET VELL. Creador de l’espai d’art fotogràfic www.artslow.photo

La seva passió pels entorns naturals comença  de ben petit amb Rodríguez de la Fuente i amb Joaquín Araujo. Per a l’autor, la fotografia és un mitjà d’Integració conscient i lent (slow) en el món natural, que esdevé font d’equilibri personal. Es converteix en una escola de coneixement, de comprensió, de calma i d’ajuda a la conservació i conforma, alhora, un espai d’Interconnexió i de transmissió de bellesa natural, de consciència i de poesia, el qual ens parla de cor a cor.

El divendres dia 8 de setembre s’inaugura a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre l’exposició "Objectes maleïts i joguines del cinema de terror". La mostra forma part del programa de la XIV edició del Festival internacional de cine Fantàstic, Terror i Gore d’Amposta, i està organitzada per l’Ajuntament d’Amposta, el Museu de les Terres de l’Ebre i el taller Anomalia.

L’exposició mostra més de 30 rèpliques d’objectes i personatges que han aparegut en les pel·lícules de cinema fantàstic i de terror dels darrers 40 anys. Aquests objectes han estat realitzats per Marc Pujol Gómez dins dels treballs que realitza des del taller Anomalia.

Marc Pujol Gómez, attretzista, escenògraf, amant del macabre i creador d’Anomalia, un petit estudi que va néixer com a espai de culte i que es va convertir en un espai dedicat a la fabricació de peces úniques de terror i/o col·leccionisme. Des d’aquest taller ofereix un servei exclusiu al sector, confeccionant
peces d’attretzo amb el més mínim detall, per a escenografia i decoració, important objectes i treballant també com a departament artístic per a esdeveniments.

La creació d’objectes personalitzats i dissenyats a partir d’esbossos o idees de cadascun dels seus clients fa el seu treball únic i particular, i les peces que podem veure en l’exposició "Objectes maleïts i joguines del cinema de terror en són un magnífic exemple.

La mostra es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre fins el dia 24 de setembre.

L’exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals" continua la seva itinerància per diferents espais de les Terres de l’Ebre. La mostra ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, i tracta el paper de les Brigades Internacionals a la Batalla de l’Ebre i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta. Es podrà visitar els dies 9, 10 i 11 de setembre, 12, 13 i 14 d’octubre, 4 de novembre i 9 de desembre a la torre de la Carrova a Amposta..

La Torre de la Carrova va ser declarada Monument Historicoartístic d’Interès local l’any 1977 i és propietat de l’Ajuntament d’Amposta. Als anys 90 va ser restaurada. De planta rectangular (11,8 x 15 cm) i una alçada de 19 metres, la torre presenta planta baixa, dos pisos i terrassa i està construïda directament damunt la roca.

Les Brigades Internacionals

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança  de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última  gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món.

El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya  a lluitar al costat del govern legítim de la República.

Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir,  majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

L’escenari de la Batalla de l’Ebre.

La batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern

Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb  tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

Retorn al Priorat i el comiat a Barcelona

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset,  Pradell, Gratallops, Capçanes  o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte  que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard.

Pocs deis després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme

Tornar a casa o continuar lluitant

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial.

Només els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.