Nova edició del cicle biennal Ebre, Música & Patrimoni, impulsat pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb els equipaments patrimonials i algunes administracions locals de les Terres de l’Ebre

Aquest diumenge dia 30 de juliol s’inaugura al Centre d’Interpretació Viure al Poble de Masdenverge l’exposició fotogràfica “Lo Delta 4.30”, del fotògraf José Antonio Sartorio. La mostra organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Masdenverge es podrà visitar des de 28 de juliol fins a 30 de setembre de 2023.

EXPOSICIÓ ‘LO DELTA 4.30’

Un bàndol de flamencs ens sobrevola i ens meravella. La immersió en el món natural ens omple de màgia i de placidesa. Lo Delta és una de les actuals Reserves de la Biosfera, que constitueixen el substrat de la cadena de la vida i un llegat que hem de cuidar.

El propòsit de l’exposició és conèixer per vincular-nos, vincular-nos per estimar, estimar per respectar i respectar per preservar. Està dividida en quatre mòduls: Perdre’s per trobar-se, Llums que encenen llums, El Jo més íntim i La força del col·lectiu. Format cadascun vuit fotografies de 50 x 60 cm, impreses en paper de molt alta qualitat, unides per un subtil fil conductor i complementades amb quatre poesies i un Audiovisual.

Són fotografies que sembla que hagin estat pintades amb la càmera. L’ànima i l’essència dels colors, dels silencis, de la llum, de la calma, de l’aire transparent, de les textures, els murmuris de l’aigua o d’aus que alcen el vol, es fusionen i apareix l’invisible.

José Antonio Sartorio

Naturalista, fotògraf, viatger i empresari turístic, especialitzat a protegir les persones en vilatges. Graduat en Ciències Químiques, format en diversos Màsters empresarials i de Psicologia humanista. Soci de SEO-BIRD LIFE, AEFONA, SCFN i accionista de RIET VELL. Creador de l’espai d’art fotogràfic www.artslow.photo

La seva passió pels entorns naturals comença  de ben petit amb Rodríguez de la Fuente i amb Joaquín Araujo. Per a l’autor, la fotografia és un mitjà d’Integració conscient i lent (slow) en el món natural, que esdevé font d’equilibri personal. Es converteix en una escola de coneixement, de comprensió, de calma i d’ajuda a la conservació i conforma, alhora, un espai d’Interconnexió i de transmissió de bellesa natural, de consciència i de poesia, el qual ens parla de cor a cor.

El divendres dia 8 de setembre s’inaugura a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre l’exposició "Objectes maleïts i joguines del cinema de terror". La mostra forma part del programa de la XIV edició del Festival internacional de cine Fantàstic, Terror i Gore d’Amposta, i està organitzada per l’Ajuntament d’Amposta, el Museu de les Terres de l’Ebre i el taller Anomalia.

L’exposició mostra més de 30 rèpliques d’objectes i personatges que han aparegut en les pel·lícules de cinema fantàstic i de terror dels darrers 40 anys. Aquests objectes han estat realitzats per Marc Pujol Gómez dins dels treballs que realitza des del taller Anomalia.

Marc Pujol Gómez, attretzista, escenògraf, amant del macabre i creador d’Anomalia, un petit estudi que va néixer com a espai de culte i que es va convertir en un espai dedicat a la fabricació de peces úniques de terror i/o col·leccionisme. Des d’aquest taller ofereix un servei exclusiu al sector, confeccionant
peces d’attretzo amb el més mínim detall, per a escenografia i decoració, important objectes i treballant també com a departament artístic per a esdeveniments.

La creació d’objectes personalitzats i dissenyats a partir d’esbossos o idees de cadascun dels seus clients fa el seu treball únic i particular, i les peces que podem veure en l’exposició "Objectes maleïts i joguines del cinema de terror en són un magnífic exemple.

La mostra es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre fins el dia 24 de setembre.

L’exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals" continua la seva itinerància per diferents espais de les Terres de l’Ebre. La mostra ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, i tracta el paper de les Brigades Internacionals a la Batalla de l’Ebre i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta. Es podrà visitar els dies 9, 10 i 11 de setembre, 12, 13 i 14 d’octubre, 4 de novembre i 9 de desembre a la torre de la Carrova a Amposta..

La Torre de la Carrova va ser declarada Monument Historicoartístic d’Interès local l’any 1977 i és propietat de l’Ajuntament d’Amposta. Als anys 90 va ser restaurada. De planta rectangular (11,8 x 15 cm) i una alçada de 19 metres, la torre presenta planta baixa, dos pisos i terrassa i està construïda directament damunt la roca.

Les Brigades Internacionals

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança  de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última  gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món.

El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya  a lluitar al costat del govern legítim de la República.

Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir,  majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

L’escenari de la Batalla de l’Ebre.

La batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern

Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb  tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

Retorn al Priorat i el comiat a Barcelona

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset,  Pradell, Gratallops, Capçanes  o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte  que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard.

Pocs deis després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme

Tornar a casa o continuar lluitant

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial.

Només els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.

Ja es pot visitar al Museu de les Terres de l’Ebre l’exposició “Agents rurals: guardians del medi natural”. Aquesta exposició itinerant ja s’ha pogut visitar a Granollers, Tremp, Manresa, Lleida i Barcelona, i ara es podrà veure a Amposta fins el dia 25 d’octubre. Posteriorment visitarà Terrassa i està previst que s’exhibeixi a totes les capitals de comarca del país.

La mostra  ha estat realitzada per la Direcció General del Cos d’Agents Rurals amb la participació d’agents del Cos, amb l’objectiu d’incrementar el coneixement sobre la feina que fan els Agents Rurals i apropar el Cos a la ciutadania i va acompanyada de diverses peces audiovisuals i una selecció de material històric del Cos

La Mostra

L’exposició commemora els 35 anys d’història del Cos d’Agents Rurals i proposa un itinerari cronològic que comença explicant la història d’aquest Cos, per passar a aprofundir en les diferents feines que fa en tots els àmbits, els Grups de suport i els Grups especials amb que compta per dur a terme actuacions altament especialitzades, per finalitzar subratllant la tasca de sensibilització mediambiental i la seva importància preventiva, la feina de servei públic i atenció a la ciutadania, així com els reptes que ha de superar el Cos avui dia i en el futur davant la realitat del canvi climàtic.

La mostra consta de 20 panells i va acompanyada de 8 peces audiovisuals on els i les Agents Rurals expliquen la feina de protecció del medi natural. També s’exhibeix una selecció de material històric del Cos.

Des dels inicis

El Cos d’Agents Rurals va néixer l’any 1986 per a que Catalunya tingués una policia mediambiental que abracés tot el medi natural amb l’objectiu de vetllar pel patrimoni natural i també per les persones que hi viuen i que en viuen.

La mostra presenta amb dades i imatges una línia en el temps del Cos, des dels guardes forestals del segle XVII, fins a l’actualitat, quan la Direcció General d’Agents Rurals ara formada per 500 Agents, 41 operadors de control, 40 persones tècniques i administratives, treballa per a que l’any 2024 hi hagi 800 Agents a tota Catalunya. El CAR compta actualment amb 240 vehicles, 5 embarcacions, 5 caiacs, 1 helicòpter i 17 drons amb equipament òptic i tècnic per poder realitzar serveis.

La protecció de la natura

L’exposició aborda com els Agents Rurals actuen pel que fa a prevenció d’incendis i investigació de les causes que els provoquen. Explica, entre d’altres, la importància del Pla Alfa, que és el procediment operatiuestablert pels Agents Rurals que defineix les actuacions dels efectius en termes de vigilància, prevenció i control d’activitats davant les situacions de perill d’incendi forestal i que ha suposat més de 342.000 actuacions per a la prevenció d’incendis des de l’any 2009.

Posa de relleu que Catalunya és un territori format majoritàriament per terreny forestali que cal vetllar tot l’any per una gestió forestal i dels recursos naturals que sigui sostenible. La protecció dels boscos i la flora ha suposat des del 2009 més de 197 mil actuacions relacionades amb aquest àmbit. Entre elles destaquen el control d’aprofitaments forestals, les inspeccions d’activitats, el seguiment d’espècies amenaçades, el control d’espècies exòtiques invasores, el sanejament fitosanitari, etc.

Pel que fa a la preservació de la fauna, la mostra explica, entre d’altres, com els Agents Rurals vetllen per l’equilibri de l’ecosistema, preserven espècies protegides com l’ós i el llop i controlen la fauna exòtica invasora. Des del 2009 els Agents Rurals han fet 423.000 actuacions per protegir els animals.

Per poder gaudir de la natura, cal protegir-la i respectar-la. Els Agents Rurals també controlen les activitats que es fan en Espais Naturals Protegits, lluiten contra la contaminació al medi natural, fan complir la normativa pel que fa a circulació motoritzada en el medi natural i tenen cura del patrimoni cultural que existeix a la natura fent, entre d’altres, inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic, paleontològic, geològic, etnològic i subaquàtic.

L’especialització

A la mostra també trobem els 4 Grups de suport amb que compten els Agents Rurals per dur a terme les actuacions. Es tracta del Grup de Suport Aeri i unitat RPAS, el Grup de Suport de Fauna i Flora, el Grup de Suport Marí, i el Grup de Suport de Muntanya. Així com els Grups Especials: Grup Especial de Col·laboració amb la Justícia, el Grup Especial de Verins i Antifurtivisme, el Grup Especial Caní i el Grup Especial de Captura de Fauna. Tots ells compten amb els i les agents més especialitzats en cada matèria i amb els recursos i el material més innovador.

Al servei de la ciutadania

L’exposició apropa el Cos a la ciutadania facilitant el coneixement sobre els servei d’atenció telefònica que es fa a través del 112 i un equip d’operadors propi que atenen al llarg de les 24 hores del dia, els set dies de la setmana i els 365 dies l’any. Per altra banda, des de l’any 2008, els Agents Rurals fan activitats educatives de protecció dels animals, dels espais naturals, per a la prevenció d’incendis o la preservacióde la fauna i flora autòctones. Totes elles basades en el principi de la sostenibilitat i coresponsabilitat. El programa EduCAR és una mesura preventiva més, perquè educar infants és conscienciar la ciutadania del futur més proper. L’any 2021 aquestes activitats van arribar a més d’11 mil persones i infants del territori.

L’exposició, finalment, posa de relleu el nou context d’emergència climàtica i de pèrdua de biodiversitat, davant el qual pren rellevància la figura dels Agents Rurals com a servei públic pròxim, professional i eficient destinat a la protecció de la natura.

Comitè expert i implicació Agents

L’exposició “Agents Rurals: guardians del medi natural” ha comptat amb un comitè expert d’Agents Rurals que han documentat els continguts sota el comissariat d’Andreu Momblán i Vilacañas, cap de l’Àrea Bàsica de la Conca Barberà del CAR. Les 8 peces audiovisuals també han comptat amb la col·laboració de nombrosos Agents que expliquen a la ciutadania les seves funcions i com les duen a terme.