L’exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals" ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Després de la seva inauguració a Amposta al Museu de els Terres de l’Ebre, la mostra inicia la seva itinerància i ara es podrà visitar al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana. L’exposició consta de texts i fotografies organitzats en 8 àmbits i es podrà visitar des del dia 14 de maig al 12 de juny. a continuació de l’acte es realitzarà la conferència “La lluita per la causa antifeixista s’havia acabat en aquell racó del món, en aquesta part d’Europa. La batalla de l’Ebre a la memòria dels brigadistes”, a càrrec de M. Lourdes Artigas d’UB-SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança  de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última  gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món.

El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya  a lluitar al costat del govern legítim de la República.

Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir,  majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

L’escenari de la Batalla de l’Ebre.

La batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern

Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb  tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

Retorn al Priorat i el comiat a Barcelona

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset,  Pradell, Gratallops, Capçanes  o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte  que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard.

Pocs deis després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme

Tornar a casa o continuar lluitant

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial.

Només els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.

L’exposició permet copsar la transformació de la societat ampostina, entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, a través de l’evolució d’una de les seves activitats socioeconòmiques: el comerç al detall, entès com la compra i la venda de productes naturals i industrials o de serveis. Una activitat que va implicar directament botiguers, negociants i representants, però també una bona quantitat d’artesans, pagesos i pastors.

En aquell període històric, tot i els canvis polítics i institucionals, els conflictes bèl·lics, les lluites socials, la transformació agrícola, l’augment demogràfic... Amposta va assolir una creixent modernització i millora de les condicions de vida dels seus habitants i visitants, amb les noves infraestructures i comunicacions, l’eixample de la ciutat, l’accés a la sanitat i l’educació, els canvis tecnològics... i també l’arribada de nous productes i serveis.

L’exposició aplega gairebé dos centenars de peces, acompanyades de textos explicatius i fotografies que mostren tendes, botigues i serveis ampostins de l’època. Estan organitzades en catorze àmbits comercials diferents, i les estructures que les contenen estan disposades de manera que simulen carrers, pels que els visitants poden circular lliurement, sense seguir un itinerari prèviament establert, per tal per tal de llegir, observar i valorar tots els elements exposats, com ho farien si passegessin per Amposta.

Els àmbits temàtics de l’exposició estan retolats amb diferents tipografies i acompanyats de fotografies dels inicis del segle XX, i inclouen un primer àmbit introductori, amb la imatge de l’exposició i els textos titulats: “L’època dels grans canvis” i “Un comerç entre el passat i el futur (1860-1928)”; i la resta dels àmbits, concrets, que són per ordre alfabètic: “Banca”, “Barberia”, “Botigues”, “Bugaderia”, “Carnisseria”, “Farmàcia”, “Ferreteria”, “Fotografia”, “Hoteleria” (tavernes, cafès, fondes i hostals), “Queviures”, “Rellotgeria”, “Venda al carrer” i “Veterinària”.

Tots els objectes exposats eren antigament d’ús quotidià, i són avui béns patrimonials de caràcter etnològic. La major part procedeixen del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, però també se n’exposen d’altres, fruit de diferents préstecs realitzats, amb motiu de l’exposició, per alguns dels comerços més antics d’Amposta: Farmàcia Ferré (iniciada el 1874), Joieria Salvadó (fundada el 1902), Carns Lafont (carnisseria creada el 1912) i Dolços Alemany 1912 (pastisseria inaugurada el 1912); i també per altres comerços avui desapareguts: la barberia Perruqueria Garriga, les fàbriques de sifons i gasoses La Higiènica i Fatsini, propietat de les famílies Garriga, Vidal i Fatsini (totes ja en funcionament durant els anys 1920).