reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Tasta la Cultura de l’Ebre 2024. Itinerari experiencial. Els sabors de l’oli, l’or líquid de la PlanaMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior desembre 2022 següent
dl dm dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 



Activitats previstes per al dia 8/12/2022

Territori Blau. Cianotípies de Josep Maria Balagué

del 11/11/2022 al 18/12/2022 · Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Territori Blau. Cianotípies de Josep Maria Balagué

Fa cent vuitanta anys un científic anglès, Sir John William Frederick Herschel, descobria que les sals de ferro eren sensibles a la llum solar. Una coneguda seva, la botànica i il·lustradora, Anna Atkins després de provar diferents maneres d’impressionar un paper amb llum, amb resultats poc satisfactoris, ho va intentar amb l’invent del seu amic Herschel, la cianotipia, i va aconseguir unes imatges espectaculars.

Es va convertir en la primera persona a utilitzar una tècnica fotogràfica per il·lustrar un llibre. Fruit de la seva recopilació d’algues marines recollides a les costes britàniques, va publicar al 1843 un llibre de cianotípies anomenat British Algae. La col·lecció de cianotípies d’algues de Anna Atkins es va ompletar en tres volums durant els següents 10 anys.

Enguany, cent vuitanta anys després, el Museu de les Terres de l’EBRE a AMPOSTA exposa TERRITORI BLAU de Josep Maria Balagué que mostra un recull de cianotípies fetes amb el mateix procés d’ Atkins i Herschel.

Territori Blau

Transito un territori que comença per un somni: un passeig pel bosc, la remor del riu, la veu dels arbres quan el vent empenta les fulles, els moixons que volen impertinents i encuriosits de branca en branca jugant a perseguir-se.

Veig aquest somni en blau, el blau de la cianotípia. Començo a pensar en la laboriositat del procés que m’espera fins que aconsegueixi fer una impressió de gran format: collir les plantes al bosc, endreçar-les a casa, guardar-les entre papers assecants i canviar-les a cada cert temps perquè les flors no es podreixin, premsar-les entre fustes i pes... i esperar.

Per altra banda, he de preparar la barreja de productes químics per emulsionar el paper. Disposo els ingredients i els estris per treballar en penombra: citrat fèrric amònic i ferricianur potàssic, aigua destil·lada, cubetes, pinzells i peròxid d’hidrogen. Mesuro les quantitats, i barrejo ingredients per aconseguir la recepta que, estesa a la superfície del paper i un cop seca, es tornarà sensible a la llum del sol.

A la penombra del laboratori estiro el paper, faig servir una paletina suau per emulsionar-lo. Paletades precises, de dalt a baix de dreta a esquerra i a l’inrevés. La mà es mou fent passades suaus mentre respiro, ha d’haver-hi un ritme uniforme quan es treballen grans formats. El paper queda vestit d’un to groguenc que canviarà tan aviat sigui exposat al sol.

Arriba el moment màgic de transportar amb cura la planta seca damunt del paper emulsionat, premsar el conjunt amb un vidre transparent i buscar la carícia del sol. Contemplo com les sals de ferro es van inundant de llum: al voltant de la planta exposada, el groc del paper va mutant cap el verdós, fins arribar a un gris fosc.

Després, tornar al laboratori, desmuntar el vidre i retirar la planta. Una formosa reserva groga ja mostra la seva silueta. Ara cal posar el paper a l’amor d’un bany. L’aigua s’endú els residus que han estat al empar de la foscor i que deixen veure la blancor del paper. El gris, que abans va ser groc, ara es blau en tot el territori on el sol ha marcat el seu camí.

Josep Maria Balagué

Barcelona, 1959

L’any 1998 em vaig submergir en la pràctica de processos fotogràfics antics que implicaven manipular elements que retornen a la fotografia "artesanal", on intervenen revelats amb productes químics o fins i tot entintats: col·lodió, trànsferts de Polaroid, cianotípia, goma bicromatada, marró Van Dycke, oil print, gum oil...

Tots aquests anys, i sobretot últimament, observo dins meu un esperit amagat que demana sortir, fer acte de presència amb unes paraules que es repeteixen a través del temps i desperten les meves inquietuds: "no em deixis perdre, no deixis que les ànimes electròniques i informàtiques m’esborrin del mapa". I jo responc a aquesta veu posant de nou en solfa tècniques trobades entre llibres vells, que intento fer perdurar des de la meva habitació fosca.

Que jo recordi, faig fotos des de jove, amb sentit o sense, amb discurs o sense, anodines o amb matisos... a vegades, les penso; en altres moments surten automàticament, com si estiguessin adormides dins la càmera i la connexió amb la retina les empenyés cap en fora. Però el fet és que faig fotografies.

Tenia tretze anys quan vaig començar a guanyar-me el sou com aprenent en una fàbrica de balances. L’olor del ferro roent, el carbó a la farga i el foc viu van dibuixar-me el caràcter d’artesà. Després vaig treballar en una empresa de gravat de planxes. La tinta, la làmpada d’arc de carbó, els àcids que fèiem servir per treballar planxes, van ser potser la preparació d’aquest destí de fotògraf de laboratori “fotoquímic”. Ja a la meva joventut vaig fer un curs de fotografia bàsica i el meu tarannà em va portar de cap a remenar líquids per revelar negatius. Des de llavors no he parat mai de fer fotos. Segurament el meu camí com a fotògraf té una bona part de
formació autodidacta i, sense dubtes, he pogut fer “ofici” amb la pràctica continuada durant tota la meva vida.

L’esdevenir professional d’adult em va portar cap altres territoris, i em vaig guanyar la vida durant dècades com a tècnic d’il·luminació de cinema i televisió. El fet és que cap camí laboral no m’ha apartat de la fotografia, ni en els pitjors moments d’incertesa.

Avui, que per obtenir una imatge només cal prémer un botó del telèfon mòbil, jo vaig cent vuitanta anys enrere i amb aquesta exposició, Territori Blau, us porto un procés del segle XIX, artesà cent per cent i manual en quasi la seva totalitat: la cianotípia.

Gaudiu d’ella, com jo he xalat elaborant les imatges al laboratori.



llegir més

Tasta la Cultura de l’Ebre - Els sabors de l’oli, l’or líquid de la Plana

del 19/11/2022 al 28/1/2023 · Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana · Santa Bàrbara

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Tasta la Cultura de l’Ebre - Els sabors de l’oli, l’or líquid de la Plana

En aquesta activitat de turisme experiencial gaudireu del conreu de l’olivera, us explicaran i coneixereu els seus orígens, el procés i l’elaboració de l’oli d’oliva a la Plana del Montsià, en concret a la vila de Santa Bàrbara. Aquest producte ha estat un dels elements més importants del municipi i ha caracteritzat, en especial des del s. XVIII, els canvis socials, culturals i comercials de la mateixa localitat i així com de les altres poblacions veïnes de l’interior del Montsià i Baix Ebre. Durant el recorregut, es podran visitar diferents espais, on es descriuen les tècniques agrícoles i els camps de conreu originats a partir de la colonització agrícola en època moderna la qual dóna peu a la fundació del poble, fins a les instal·lacions on s’elabora i es distribueix aquest bé tant preuat i, finalment, en podreu degustar les diferents varietats d’oli que es produeixen a Santa Bàrbara.


Espais que es visitaran

a) Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana. Aquestes instal·lacions són el resultat de la restauració patrimonial d’una part de la Masada de Martí, un dels edificis més importants de la vila de Santa Bàrbara en els seus orígens. En aquest espai, s’explicarà el procés, des de la gènesi del municipi, de colonització agrícola de la Plana, els treballs vinculats a l’oliverar i el procés de mòlta i premsat amb la maquinària que s’utilitzava fins a mitjans del segle passat per obtenir l’oli. També es farà una descripció de com s’ha desenvolupat el comerç d’aquest producte gràcies a les vies de comunicació properes a la localitat i altres factors que ho han condicionat.


b) Camps d’oliveres: Es visitarà un camp d’oliveres del terme de Santa Bàrbara, on s’explicarà el seu cultiu al llarg de la història a la Plana del Montsià, el que ha suposat per a la subsistència i creixement de la vila, les seves varietats, el procés de preparació de l’arbre al llarg de l’any i el treball que es desenvolupa per adquirir el fruit de l’oliva (la poda, el tractament contra les plagues “l’entaulat” o preparació del sòl per recollir el producte, la recol·lecció de l’oliva, etc.)


c) Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara. En les instal·lacions de les dues almàsseres es produeix l’oli d’oliva i són el fruit de l’associació de la pagesia. En aquesta edició la Cooperativa Agrícola del Camp explicarà el procés actual d’obtenció del producte i, posteriorment, es procedirà a la degustació del mateix.


Horaris i entrades

L’activitat “Els sabors de l’oli, l’or líquid de la Plana” es realitzarà els dissabtes al matí d’11 a 14 h. segons el calendari següent:

  • 19 i 26 de novembre de 2022
  • 17 de desembre de 2022
  • 14 i 28 de gener de 2023

L’experiència turística té un cost de 6 euros per persona, per als menors de set anys és gratuïta, atès que es vol dirigir a un públic familiar i de grups.

Podeu fer la reserva a través de la plataforma Ebreticket.


Reserva i venda d’entrada



llegir més

Exposició “Mestres d’aixa de butxaca”

del 2/12/2022 al 29/1/2023 · Museu de la Mar de l’Ebre · La Ràpita

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició “Mestres d’aixa de butxaca”

L’exposició està coorganitzada pel Museu Marítim de Barcelona i el Museu Marítim de Mallorca i arriba a la Ràpita gràcies a la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre amb la Xarxa de Museus Maritims de la costa Catalana i, amb el suport del Museu de la Mar de l’Ebre i l’Ajuntament de la Ràpita.

La mostra recull els coneixements populars a l’entorn de la construcció tradicional de vaixells de joguina que s’ha transmès d’una generació a l’altra, i que testimonia una manera de viure, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc i la joguina, i sobretot d’apropar-se als principis de les embarcacions i de la navegació.

El camp de treball que abarca l’exposició es limita a Catalunya i Balears pel fet de tenir un entorn natural i un tipus de joguines similar, i perquè ambdues regions compten amb diversos etnògrafs que han estudiat i recopilat informació sobre aquest tema. A més, es vol fomentar l’intercanvi de coneixements entre les dues comunitats. 

L’exposició s’inaugura a la sala d’activitats temporals del museu el divendres 2 de desembre a les 19 h. Serà visitable fins al diumenge 29 d’octubre de 2023, i l’entrada serà gratuïta. A més a més, anirà acompanyada de diversos tallers infantils que acabaran per completar les explicacions i models exposats.

No perdeu l’oportunitat de descobrir una exposició que representa el preàmbul de les festes de nadal i que mostra a grans i menuts com és de fàcil realitzar joguets amb objectes quotidians i senzills.


llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies