reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Tasta la Cultura de l’Ebre 2024. Itinerari experiencial. Els sabors de l’oli, l’or líquid de la PlanaMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior desembre 2024 següent
dl dm dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     



Castanyoles de petxina

Joguets i instruments infantils

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Castanyoles de petxina

TEMA: Joguets i instruments infantils
OBJECTE: Castanyoles de petxina

FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE

Nom de l’objecte: Castanyoles de petxina
Número de registre dels objectes: 7.277 i 7.278
Dimensions: 7 cm altura x 4’5 cm amplada x 6 cm profunditat; i 7 cm altura x 5 cm amplada x 6 cm profunditat
Materials: conquiolina
Tècniques: foradar amb punxó i passar beta (infants)
Datació: 1991 (reproducció d’unes de molt més antigues)
Lloc de procedència: Mas de Barberans (el Montsià)

 

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Castanyoles de petxina
INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Unes castanyoles són un instrument de música popular, consistent en dues peces iguals, de forma més o menys rodona, amb una cara còncava i lligades per la part de dalt, amb una cinta o cordill. Agitades una contra l’altra, produeixen un so sec i fort que sobretot serveix per acompanyar algunes danses. Generalment, són de fusta, però antigament també podien ser d’os o de petxina, com en el cas de les castanyoles del Taller. Actualment també se’n fan de plàstic.

Avui en dia les castanyoles continuen sent molt apreciades com a instruments musicals, es possible aprendre a tocar-les amb un professor o professora, i hi ha qui, fins i tot, les toca amb partitura. Abans, però s’aprenia a tocar-les d’orella, escoltant i veien el que feien amb les mans aquells que ja les dominaven.

Com es toquen les castanyoles? Per tocar una castanyola cal que el dit polze es mantingui immòbil damunt la castanyola, i que la resta dels dits de la mà siguin els que es vagin movent, de manera que facin picar entre elles les dos parts de la castanyeta, a més o menys velocitat, sempre depenent de la peça que es toca i/o el ball que s’acompanya i de l’habilitat de qui les fa interpretar. Generalment, es toca amb una castanyola a cada mà.

Abans les castanyoles eren molt populars, tant que els xiquets i les xiquetes també se’n feien per a jugar a fer música. Se les fabricaven en allò que tenien més a mà. Si usaven valves de petxina només els calia fer un foradet a l’extrem per on passar un trosset de corda (els xiquets) o de beta blanca o de color (les xiquetes), per on passar els dits per fer-les sonar, dins el palmell de la mà.

Les castanyoles del Museu estan elaborades amb les dos valves d’un marisc bivalve, una petxina anomenada popularment a les Terres de l’Ebre: clòtxina. En llenguatge científic, que usa el llatí per designar els diferents espècimens naturals: Glycimeris glycimeris. Parlant més en general, també en diem “clòtxina” d’una petxina grossa, sigui la que sigui. Les clòtxines, que mesuren entorn de 7 cm altura x 5 cm amplada x 6 cm profunditat, són petxines molt grosses.

A les Terres de l’Ebre, antigament també es feia música amb un altre marisc bivalve: el ratllat (Cardium tuberculatum), tot fregant les seves valves, una contra l’altra, per la part exterior, que és rugosa. És també un marisc molt freqüent a les nostres costes, que es pot trobar per menjar a les peixateries i els mercats, i per jugar també a gairebé totes les platges de la costa de l’Ebre, on l’onatge en diposita només la closca.

Abans, amb clòtxines i lluentes, que són també petxines de bona mida, les xiquetes es fabricaven un altre estri de joc: uns talons, amb els quals fer soroll en caminar. Només els calia omplir de fang tendre la valva escollida i apegar-la al taló de la sabata, per la part del fang. El sorollet que feien al caminar és molt semblant al que ocasionen les sabates de dona amb taló d’agulla, així jugaven a ser dones grans.


PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

  • AMADES, Joan. “Les castanyoles marines” a Costumari català: auques, instruments musicals i Nadal.  Edició del Diari de Tarragona i l’editorial Salvat, 1997 (facsímil de la primera edició del Costumari català del 1952). Tarragona, 350 p. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
  • COSTES, ANTONI. "Emborrapà" Jocs de carrer jugats a Amposta. Ajuntament d’Amposta. Amposta, 1997, 180 p (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
  • GILABERT GONZÁLEZ, Sara i CASTELLS BO, Susana. Despertant tradicions “a què juguem avui, iaio?”. Patronat Municipal de Turisme de l’Excm. Ajuntament de Deltebre. Impremta Querol. Tortosa, 1999, 80 p (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
  • QUERALT, M. Carme. Joguines tradicionals al Montsià. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995. Fulletó. (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)
  • “Què és una clòtxina”. Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya  i Televisió de Catalunya, el . Durada: 8 min. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46469
  • Vídeo “Jocs tradicionals a Catalunya.” (sèrie “Eines de cultura popular”), realitzat pel Departament de Cultura (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) i Departament d’Ensenyament (Programa de Mitjans Audiovisuals), 1998 (Disponible al Museu de les Terres de l’Ebre)

ACTIVITATS PROPOSADES

  • Descriure i copsar l’objecte amb els sentits de la vista, el tacte i l’oïda
  • Preparar un taller on els assistents puguin tocar i/o escoltar el so de les castanyoles de fusta i comparar-les amb les de petxina
  • Assistir  a un concert o taller de ball tradicional de les Terres de l’Ebre, dels que organitzen diferents entitats del territori

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies



##243