Joguets i instruments infantils
TEMA: Joguets i instruments infantils
OBJECTE: Castanyoles de petxina
FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE
Nom de l’objecte: Castanyoles de petxina
Número de registre dels objectes: 7.277 i 7.278
Dimensions: 7 cm altura x
4’5 cm amplada x 6 cm
profunditat; i 7 cm
altura x 5 cm
amplada x 6 cm
profunditat
Materials: conquiolina
Tècniques: foradar amb punxó i passar beta (infants)
Datació: 1991 (reproducció d’unes de molt més antigues)
Lloc de procedència: Mas de Barberans (el Montsià)
INFORMACIÓ DE L’OBJECTE
Unes
castanyoles són un instrument de música popular, consistent en dues peces
iguals, de forma més o menys rodona, amb una cara còncava i lligades per la
part de dalt, amb una cinta o cordill. Agitades una contra l’altra, produeixen
un so sec i fort que sobretot serveix per acompanyar algunes danses.
Generalment, són de fusta, però antigament també podien ser d’os o de petxina,
com en el cas de les castanyoles del Taller. Actualment també se’n fan de
plàstic.
Avui
en dia les castanyoles continuen sent molt apreciades com a instruments
musicals, es possible aprendre a tocar-les amb un professor o professora, i hi
ha qui, fins i tot, les toca amb partitura. Abans, però s’aprenia a tocar-les
d’orella, escoltant i veien el que feien amb les mans aquells que ja les
dominaven.
Com es toquen les castanyoles? Per tocar una castanyola cal que el dit polze
es mantingui immòbil damunt la castanyola, i que la resta dels dits de la mà
siguin els que es vagin movent, de manera que facin picar entre elles les dos
parts de la castanyeta, a més o menys velocitat, sempre depenent de la peça que
es toca i/o el ball que s’acompanya i de l’habilitat de qui les fa interpretar.
Generalment, es toca amb una castanyola a cada mà.
Abans
les castanyoles eren molt populars, tant que els xiquets i les xiquetes també
se’n feien per a jugar a fer música. Se les fabricaven en allò que tenien més a
mà. Si usaven valves de petxina només els calia fer un foradet a l’extrem per
on passar un trosset de corda (els xiquets) o de beta blanca o de color (les
xiquetes), per on passar els dits per fer-les sonar, dins el palmell de la mà.
Les
castanyoles del Museu estan elaborades amb les dos valves d’un marisc bivalve,
una petxina anomenada popularment a les Terres de l’Ebre: clòtxina. En
llenguatge científic, que usa el llatí per designar els diferents espècimens
naturals: Glycimeris glycimeris. Parlant més en general, també en diem
“clòtxina” d’una petxina grossa, sigui la que sigui. Les
clòtxines, que mesuren entorn de 7
cm altura x 5
cm amplada x 6 cm profunditat, són petxines molt grosses.
A les Terres de l’Ebre, antigament
també es feia música amb un altre marisc bivalve: el ratllat (Cardium
tuberculatum), tot fregant les seves valves, una contra l’altra, per la
part exterior, que és rugosa. És també un marisc molt freqüent a les nostres
costes, que es pot trobar per menjar a les peixateries i els mercats, i per
jugar també a gairebé totes les platges de la costa de l’Ebre, on l’onatge en
diposita només la closca.
Abans, amb clòtxines i lluentes,
que són també petxines de bona mida, les xiquetes es fabricaven un altre estri
de joc: uns talons, amb els quals fer soroll en caminar. Només els calia omplir
de fang tendre la valva escollida i apegar-la al taló de la sabata, per la part
del fang. El sorollet que feien al caminar és molt semblant al que ocasionen
les sabates de dona amb taló d’agulla, així jugaven a ser dones grans.
ACTIVITATS PROPOSADES
Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies
##243