Testimonis d’un clima molt més fred
TEMA: Testimonis d’un clima molt més fred
OBJECTE: Fòssils de la mar de l’Ebre
FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE
Nom de l’objecte: Fòssils de la mar de l’Ebre (Chlamys islandica, Arctica islandica i Modiolus modiolus)
Número de registre dels objectes: 28208,
28209 i 28210
Dimensions (cm): 4 alçada x 22 amplada x 22
profunditat
Categoria: paleontologia
Lloc: Costes del delta de l’Ebre
Lloc precís: Talús continental entre 250
i 450 metres de fondària
INFORMACIÓ DE L’OBJECTE
A finals de la dècada dels anys 70 i principis de la dels 80 del segle passat pescadors de Sant Carles de la Ràpita sovint extreien amb les seves xarxes closques de diferents espècimens de mol·luscs buides i amb aspecte d’haver mort fa molt de temps. Aquests exemplars van ser lliurats al malacòleg rapitenc, Joan Brunet, i van ser estudiats per experts de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.
Després del seu estudi es va comprovar que aquestes restes eren fòssils amb una antiguitat d’uns 20.000 anys, moment en el qual tota Europa estava sota un període glacial, amb un clima molt més fred que l’actual, anomenat glaciació de Würm.
Aquesta glaciació o edat de gel, és la darrera que es coneix, i va durar uns 90.000 anys, entre fa 100.000 i 10.000 anys. En aquest període de temps la fauna europea, i en especial la de la península ibèrica, incloïa animals propis de latituds molt més septentrionals i amb temperatures molt més fredes, alguns d’ells actualment extingits com el mamut, el bisó o el rinoceront llanut. La fauna marina no era una excepció, i les restes fòssils que hi trobem inclouen mol·luscs extingits al Mediterrani o que actualment s’han tornat molt rars.
Un bon exemple d’aquesta fauna de mol·luscs el constitueixen les tres
espècies que podeu trobar en aquesta capsa de natura, una petita mostra dels
exemplars que van recollir els pescadors de Sant Carles de la Ràpita davant de
les costes del delta de l’Ebre i que pertanyen a tres espècies: Chlamys islandica, Arctica islandica i
Modiolus modiolus. Les dos primeres es consideren extingides actualment al
mar Mediterrani i només viuen al nord de l’oceà Atlàntic, especialment a prop
del cercle polar a les costes d’Islàndia, Escòcia, Noruega o Groenlàndia. Modiolus modiolus és una espècie propera
als musclos, que viu a l’Atlàntic, i que es pot trobar al Mediterrani tot i que
hi és molt poc freqüent.
Cal destacar que, en
aquests exemplars, estan molt ben conservades les restes de la fauna epibiont,
que acompanyava a aquestes espècies i que creixia damunt de les seves conquilles,
mentre vivien o un cop havien mort. Són molt evidents els tubs calcaris de cucs
del grup dels poliquets, els entramats plans i en dibuix de xarxa de briozous
(en l’interior de les valves de Modiolus)
i els forats (també en Modiolus) fets
per esponges incrustants del grup dels cliònids.
PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ
ACTIVITATS PROPOSADES
Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies
##247