Nàiades (Margaritifera auricularia)

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Les nàiades són mol·luscs bivalves de talla mitjana o gran, que viuen a les aigües dolces dels nostres rius. Es caracteritzen per tenir l’interior de la conquilla nacrada i pel seu cicle vital molt complex que necessita de la presència al medi on es desenvolupa, d’una espècie de peix determinada per poder ser completat. És a dir, com succeeix en les altres espècies de nàiades, aquest bivalve necessita un peix que fa d’hoste intermedi de les seves larves (també anomenades gloquidis) per poder completar el seu cicle vital. La nàiade auriculada allibera a l’aigua milions de gloquidis que, al ser inhalats pel peix hoste, s’enganxen a les seves brànquies, on maduren fins arribar a l’estadi juvenils i amb 1 mm de longitud es solten i cauen al substrat per formar noves colònies. Es coneixen dos espècies de peixos que poden actuar com a hoste de la nàiade auriculada a l’Ebre, el primer és l’esturió que ja es troba extingit al riu, i el segon és la rabosa de riu que presenta poblacions molt reduïdes i que es troba en perill d’extinció.

Al món es coneixen sis famílies de nàiades amb més de 1000 espècies, de les quals als rius catalans en podem trobar 5 pertanyents a dos famílies: F. Margaritiferida (amb Margaritifera auricaularia) i la F. Unionidae (Amb Potamida littoralis, Unio mancus, Unio ravoisieri i Anodonta anatina. De totes aquestes la nàiade auriculada és la més rara i important, una espècie que només viu a les conques de dos rius europeus: el Loire a França i l’ Ebre, en concret al canal Imperial d’Aragó i al de Tauste a Navarra i al tram final de l’Ebre comprès entre Riba-roja i Tortosa.

És una espècie gran, pot arribar a mesurar 18 cm, amb una conquilla de forma auriculada i color negre i amb el seu interior de color blanc i fortament nacrat. Viuen semisoterrades a les lleres de rius i canals naturalitzats profunds i amb aigües fortament calcificades, amb un substrat de graves consolidades i ben ventilades. És una espècie que té una elevada longevitat arribant a viure fins a 100 anys.

Coneixem l’aprofitament de les nàiades de l’Ebre des de fa milers d’anys a partir de les dades arqueològiques de jaciments com el Motlló (a Mora la Nova). Històricament en èpoques més recents eren aprofitades per fer mànecs de ganivets i hi havia una petita indústria artesanal, avui desapareguda, a Sastago (Saragossa).

L’absència de peixos per a la seva reproducció, els canvis al medi esdevinguts per l’acció humana (contaminació, alteracions mecàniques a la llera del riu, etc.) o per la presència d’espècies invasores com el musclo zebra, han afectat de manera negativa a les poblacions de les nàiades del riu Ebre i en especial a la nàiade auriculada que es considera en perill d’extinció. Per aquest fet totes les espècies de nàiades de Catalunya es troben protegides per la legislació.

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

• http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008%28web%29.pdf
• http://www.fauna-iberica.mncn.csic.es/CV/rafa_PDF_3/Atlas_margaritifera_auricularia.pdf
• http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.5fbcc9934b5f463053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=2e4547967d393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2e4547967d393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

ACTIVITATS PROPOSADES

• Visitar el Museu de la Mar de l’Ebre i veure la seva col·lecció malacològica.
• Visitar la sala “L’Ebre, camí d’aigua” al Museu de les Terres de l’Ebre.
• Agafar una closca de musclo i veure les diferències entre un bivalve d’aigua salada i un d’aigua dolça: pes, gruix de la conquilla, abundància de nacre, etc.