Banyam de cabra salvatge procent de la Cova del Vidre (Roquetes)

• Nom de l’objecte: Banyam de cabra salvatge (Capra pirenaica)
• Procedència: Cova del Vidre (Roquetes)
• Cronologia: Neolític antic (V-IV mil·lenni aC)
• Dimensions: 10,5 x 11 x 3 cm
• Col·lecció: Fons d’Arqueologia. Núm. Inventari 27023

La peça escollida és un banyam de Capra pyrenaica que es pot veure a l’exposició permanent Les Terres de l’Ebre: de la prehistòria a l’edat mitjana, dins l’àmbit De la cova al poblat. La prehistòria a l’Ebre. Es tracta d’un conjunt de banyes de cabra salvatge, senceres i en molt bon estat de conservació, un fet poc habitual. Localitzades a la Cova del Vidre (Roquetes), en estratigrafia, durant les excavacions de 1992, constitueixen un testimoni rellevant per conèixer la fauna local, el medi natural, les activitats cinegètiques i l’aprofitament de matèries primeres d’origen animal.

A la prehistòria els animals no només proporcionaven aliment, sinó també matèries primeres: pells, tendons, ossos i banyes, utilitzats per fabricar eines, ornaments i altres objectes. En aquest sentit, durant el neolític, la indústria sobre os i banya es va diversificar notablement. Amb la consolidació de la ramaderia, també es van començar a explotar productes secundaris com la llet i la força de treball dels animals.

A les regions del curs inferior de l’Ebre, el procés de domesticació d’animals i plantes es va iniciar fa uns 7.300 anys, en el marc de processos complexos de difusió i aculturació. Durant aquest període es van establir assentaments en cova i en zones de muntanya, així com poblats a l’aire lliure a les planes fluvials.

La Cova del Vidre es troba al terme municipal de Roquetes, al massís dels Ports de Beseit, a 1.120 m d’altitud, al peu de la mola del Boix, al vessant sud-oriental de la serra del Caro i al marge dret del barranc de Lloret. Presenta una posició estratègica, en una zona de pas d’ungulats, que va afavorir l’ús com a campament temporal per a grups de caçadors especialitzats.

En les excavacions s’han documentat activitats vinculades a la cacera, com la fabricació de fletxes amb la presencia de puntes de sílex, així com tasques derivades, com l’adobament de pells amb la presencia de gratadors. En relació a la indústria òssia del jaciment, els més representats són els punxons que poden estar treballats sobre os o banya, però també hi ha espàtules en os. Excepcionalment, s’ha trobat un fragment de cullera i un anell en os, elements ja propis del neolític.

La cova fou freqüentada al llarg dels temps per pastors, però no ha estat fins a meitat del segle XX que es van realitzar les primeres excavacions arqueològiques. En primer lloc, per l’arqueòleg Dr. Francesc Esteve Gàlvez als anys 1945, i 1954 en què va obtenir una seqüència estratigràfica de l’ocupació epipaleolítica i neolítica de la cova, i en segon lloc, les actuacions del doctor Ignasi Cantarell Fontcoberta, als anys 1975 i 1960. Posteriorment, el 1992, el Dr. Josep Bosch Argilagós reprengué les recerques arqueològiques del jaciment. L’any 2014 s’estableix un projecte marc de recerca sobre la prehistòria a l’Ebre per part del grup SAPPO-GRAPO de la UAB, dirigit pel Dr. M. Molist, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre, on es materialitzen i aglutinen diferents investigacions en diversos projectes quadriennals de recerca; amb ells es reinicien les excavacions a la Cova del Vidre.

Les restes de fauna recuperades en jaciments com la Cova del Vidre o la cova del Clot de l’Hospital tots dos a Roquetes o la Balma del Barranc del Regatxol al Mas de Barberans, mostren que es caçaven espècies com la cabra hispànica, el cérvol, el senglar i el conill, així com, ocasionalment, el llop. Aquestes espècies també apareixen representades a l’art rupestre de les Terres de l’Ebre, que a més aporta informació sobre les estratègies de caça: persecució, aguait amb arc i fletxa, emboscades o conducció dels animals cap a cingles. També es documenta la captura amb paranys o llaços.

Aquesta peça il·lustra no només la relació entre les comunitats prehistòriques i el medi natural i la importància de la cacera en aquestes societats prehistòriques, sinó també la transició cap a noves formes de relació amb els animals, basades en el coneixement del seu comportament, els seus cicles vitals i en els inicis de la domesticació.

Bibliografia

• J. Bosch (inèdit) El procés de neolitització a la regió del curs inferior de l’Ebre. Tesi doctoral 2005, Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia,2 vol.
• J.Bosch (inèdit) Memòria de les excavacions a la Cova del Vidre (Roquetes, Baix Ebre). Campanya del 1992. Generalitat de Catalunya.
• DDAA (2007) La reserva nacional de Caça dels ports de Tortosa i Beseit. 40 anys de gestió de la cabra salvatge. Generalitat de Catalunya, Gobierno de Aragon i -generalitat Valenciana, Gràfics, T-1817-2007.
• F. Esteve Gàlvez (2000) Recerques arqueològiques a la ribera Baixa de l’Ebre. Vol1-Prehistòria. Notes comentades de J. Bosch Argilagós. Amposta, Ajuntament d’Amposta, 314 pàg.

Autora: Mar Villalbí