Flamenc rosat (Phoenicopterus roseus)

• Procedència: Desconeguda (Delta de l’Ebre)
• Font d’ingrés: Francesc Martí
• Data d’ingrés: 15/08/1984
• Dimensions: 106 x 62 x 20 cm
• Col·lecció: Fons de Ciències Naturals. Núm. Inventari 2688

Aquest exemplar de flamenc naturalitzat, va ser donat al Museu de les Terres de l’Ebre per Francesc Martí l’any 1984. Tot i que es desconeix el lloc exacte on va ser recollit, molt probablement procedeix d’algun lloc indeterminat del Delta de l’Ebre. Els flamencs són els protagonistes de la nova exposició temporal de fotografia anomenada “Flamencs, entre allò que és visible i allò que sentim”, del fotògraf Jose Antonio Sartorio. La mostra es podrà visitar al Museu del 5 de juliol al 30 d’agost.

Aquesta au aquàtica pot assolir grans dimensions, entre 120 i 150 cm d’alçada i una envergadura superior als 150 cm. Presenta un coll molt llarg, unes potes esveltes adaptades a caminar en aigües someres i un bec especialitzat, corbat cap avall, que utilitza per filtrar l’aliment. El seu pes oscil·la habitualment entre els 2 i els 4 kg. Una de les característiques més conegudes, i que li dona nom, és el seu color rosat. Aquest color no és innat, sinó que prové dels pigments carotenoides presents en una alga (Dunaliella salina) i un petit crustaci (Artemia salina) que formen part de la dieta dels flamencs, i que es troben en les aigües salines de les àrees costaneres on viuen. Els exemplars joves són de color grisós i adquireixen progressivament la tonalitat rosada a mesura que creixen i incorporen aquests pigments al seu plomatge, donant-li a l’exemplar adult una coloració vistosa que els fan semblar més sans i atractius a la vista dels seus congèneres.

Aquests animals són aus molt socials que viuen en grans colònies. El comportament gregari els proporciona avantatges davant dels depredadors i facilita la reproducció. Durant l’època de cria realitzen espectaculars exhibicions col·lectives, amb moviments sincronitzats del coll i les ales. Al Delta de l’Ebre la colònia de cria es localitza a les salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya.

El flamenc rosat és l’espècie més emblemàtica del Delta, un espai natural que acull una de les colònies de flamencs més importants de la península Ibèrica. A Catalunya tota la població nidificant d’aquesta espècie es concentra al Delta, amb un nombre de parelles reproductores que oscil·la entre les 250 de l’any 1992 i les 4.303 parelles de l’any 2020. A més, en els censos hivernals han registrat xifres superiors als 18.000 individus, i en episodis de tardor, s’han registrat puntes de fins a 30.000 ocells.

Tot i que no són estrictament migradors, realitzen desplaçaments regulars entre diferents zones humides de la Mediterrània occidental. Existeix una connexió ecològica entre el Delta de l’Ebre, la Camarga, les salines valencianes, la llacuna de Fuente Piedra (Málaga), diverses zones humides italianes i el nord d’Àfrica. Aquests moviments depenen de la disponibilitat d’aliment, de les condicions climàtiques i de l’èxit reproductor. Molts exemplars mostren una gran fidelitat al lloc de naixement i tendeixen a retornar a les mateixes àrees de cria.

El flamenc és una de les espècies més conegudes dels ecosistemes aquàtics mediterranis i un dels grans símbols del Delta de l’Ebre. Habitant històric d’aquest espai natural, es té constància de la seva presència i reproducció des del segle XVI, ja que apareix citada als Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), escrita per l’humanista Cristòfor Despuig. Per tal de mantenir les seves poblacions hem de conservar les zones humides costaneres on viu i protegir-los de les alteracions humanes i dels depredadors com guineus i gavines. En aquest sentit, també és clau el treball científic que des del Parc Natural del Delta de l’Ebre es realitza, amb els seguiments d’ocells hivernants i de la colònia de cria, així com l’anellament dels polls que neixen cada any.

Autor: Pere Luque Pino