Sepultura neolítica

• Nom de l’objecte: Sepultura neolítica
• Procedència: Necròpolis del Masdenvergenc (Amposta)
• Cronologia: Neolític antic postcardial (V-IV mil.leni aC)
• Material/Tècnica: Restes òssies humanes, denes de petxina i calcària, conjunt conservat en un bloc de sediment argilós.
• Dimensions: 65,5 x 31 x 22 cm
• Col·lecció: Fons d’Arqueologia. Núm. Inventari 323

Iniciem el descobriment dels tresors amagats del museu amb una peça que ha estat seleccionada per a l’exposició temporal “Riu, vall i muntanya. La vida prehistòrica a l’Ebre”, que es podrà veure fins el 14 de juny. Aquesta peça és un exemple del ritual i de les costums funeràries elaborades al voltant de la vida en el més enllà i ens parla de la mort, però també de la memòria i les creences d’una comunitat neolítica de l’Ebre.

Hi podem apreciar empremtes i fragments de crani, ossos llargs i costelles de la part superior del cos d’un individu, envoltats per un collar de denes discoidals de petxina i de denes cilíndriques de pedra calcària, conservades en un bloc de sediment, que pertanyien a un infant de curta edat.

La necròpolis on es trobava aquesta sepultura, el Masdenvergenc, estava situada a la zona de les Comes d’Amposta, en una petita clota a la capçalera d’un torrent que desemboca al barranc de la Mina. Fou localitzada pel Grup de recerques arqueològiques d’Amposta en el transcurs d’uns treballs agrícoles i excavada sota la direcció de l’arqueòleg Dr. Francesc Esteve Gàlvez als anys 70 del segle XX, localitzant-se 33 sepultures.

Les restes es conserven en la gleva d’argila en què van ser extretes durant l’excavació, mantenint-se integrades dins del sediment original. Aquest tipus d’extracció permet preservar la disposició dels diferents elements i la relació entre ells, un aspecte important per a la seva interpretació. La feina de conservació d’aquest conjunt ha consistit a estabilitzar tots els materials sense alterar la seva disposició original, i presentava diversos reptes: la fragilitat, la pèrdua de cohesió i la disgregació del conjunt.

Per aquest motiu, les actuacions realitzades s’han centrat en la consolidació controlada dels diferents materials i l’estabilització del conjunt, amb un criteri de mínima intervenció i reversibilitat, prioritzant-se la conservació preventiva, amb un control de les condicions ambientals i la reducció de la manipulació amb l’objectiu de la seva adequada preservació en el temps.

Aquesta sepultura forma part de les primeres restes funeràries, entre el V i IV mil·lenni, conegudes al curs inferior de l’Ebre. Les restes funeràries, i d’hàbitat, conegudes, se situen al llarg de les terrasses del riu Ebre, en un total de 83 sepultures repartides en 16 jaciments, entre Amposta i Tortosa.

Aquestes sepultures es troben entre les primeres aparegudes a l’aire lliure a la zona mediterrània entre el País Valencià i la Provença. Presenten un nombre i una gran varietat estructural -cistes, fosses protegides per lloses, cavitats laterals tancades amb una alineació de lloses verticals, etc.- i al mateix temps presenten uns trets definidors com la inhumació individual del mort en posició encongida sobre el costat dret, amb els braços i les mans sobre els genolls flexionats, i l’associació d’un aixovar compost per un vas ceràmic i alguna eina lítica com alguna destral o aixa a la vora del difunt i ornaments personals que portava a sobre, com collars i braçalets.

Bibliografia

• J. Anfruns, A. Pèrez-Pèrez, J.I. Oms i T.Majó (2001) “Estudi de les restes humanes del Neolític Antic de la comarca del Montsià (Tarragona) “ dins Cypsela, 13 , Centre d’Investigacions Arqueològiques, Girona, pàg.143-151.
• J. Bosch (inèdit) El procés de neolitització a la regió del curs inferior de l’Ebre. Tesi doctoral 2005, Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia,2 vol.
• F. Esteve Gàlvez (2000) Recerques arqueològiques a la ribera Baixa de l’Ebre. Vol1-Prehistòria. Notes comentades de J. Bosch Argilagós. Amposta, Ajuntament d’Amposta, 314 pàg.
• M.Genera (1987) “Intervenció arqueològica al Masdenvergenc: primers resultats” dins Quadern d’Història Tarraconense, VI, pàg.135-140.
• M.Villalbí (1999) “En homenatge a Francesc Esteve i el Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta” Informatiu del Museu del Montsià, núm. 46. Amposta, Museu del Montsià,16 pàg.

Autores: Mar Villalbí i Maria Torta