Aquest és un projecte encapçalat pel Museu de les Terres de l’Ebre en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Bàrbara i amb el suport de les dues cooperatives de producció d’oli local, Agrícola del Camp i Sant Gregori. El projecte vol posar en valor la cultura oleícola de Santa Bàrbara, aprofitant els principals recursos: oliveres, cooperatives, centre d’interpretació i restaurants. Aquests són els ingredients principals que articularan una experiència turística per les planes del Montsià, per conèixer la cultura tradicional vinculada a l’oli i les oliveres.

En aquesta activitat de turisme experiencial gaudireu del conreu de l’olivera, us explicaran i coneixereu els seus orígens, el procés i l’elaboració de l’oli d’oliva a la Plana del Montsià, en concret a la vila de Santa Bàrbara. Aquest producte ha estat un dels elements més importants del municipi i ha caracteritzat, en especial des del s. XVIII, els canvis socials, culturals i comercials de la mateixa localitat i així com de les altres poblacions veïnes de l’interior del Montsià i Baix Ebre. Durant el recorregut, es podran visitar diferents espais, on es descriuen  les tècniques agrícoles i els camps de conreu originats a partir de la colonització agrícola en època moderna la qual dóna peu a la fundació del poble, fins a les instal·lacions on s’elabora i es distribueix aquest bé tant preuat i, finalment, en podreu degustar les diferents varietats d’oli que es produeixen a Santa Bàrbara.

Espais que es visitaran

a)    Museu de la Vida a la Plana. Aquestes instal·lacions són el resultat de la restauració patrimonial d’una part de la Masada de Martí, un dels edificis més importants de la vila de Santa Bàrbara en els seus orígens. En aquest espai, s’explicarà el procés, des de la gènesi del municipi, de colonització agrícola de la Plana, els treballs vinculats a l’oliverar i el procés de mòlta i premsat amb la maquinària que s’utilitzava fins a mitjans del segle passat per obtenir l’oli. També es farà una descripció de com s’ha desenvolupat el comerç d’aquest producte gràcies a les vies de comunicació properes a la localitat i altres factors que ho han condicionat.

b)    Camps d’oliveres: Es visitarà un camp d’oliveres del terme de Santa Bàrbara, on s’explicarà el seu cultiu al llarg de la història a la Plana del Montsià, el que ha suposat per a la subsistència i creixement de la vila, les seves varietats, el procés de preparació de l’arbre al llarg de l’any i el treball que es desenvolupa per adquirir el fruit de l’oliva (la poda, el tractament contra les plagues “l’entaulat” o preparació del sòl per recollir el producte, la recol·lecció de l’oliva, etc.).

c)    Cooperatives Agrícoles de Santa Bàrbara. En les instal·lacions de les dos almàsseres es produeix l’oli d’oliva i són el fruit de l’associació de la pagesia en la Cooperativa Agrícola del Camp i la Cooperativa Sant Gregori. Aquí s’explicarà el procés actual d’obtenció del producte i, posteriorment, es procedirà a la degustació del mateix.



TASTA LA CULTURA DE L’EBRE
ELS SABORS DE L’OLI, L’OR LIQUID DE LA PLANA
SANTA BÀRBARA 2020-2021
Dates:

• 20, 27 de novembre de 2021
• 11,18 de desembre de 2021
• 15, 25 i 29 de gener de 2022
• 5 de febrer de 2022

MENÚ

Experiència turística per les planes el Montsià per conèixer la cultura tradicional vinculades a les oliveres i l’oli.

1r Plat: Visita al Centre d’Interpretació d ela Vida a la Plana
2n Plat: Experiència rural entre oliveres
3r Plat: Recorregut per les cooperatives i tast d’oli

Punt de trobada:

Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana, Passeig de les Quatre Carreteres s/n

Horaris: Dissabtes, d’11:00 a 14:00h
Informació: 658 998 721 / 9777 719 136
Preu: 6 € (els menors de set anys tenen l’activitat gratuïta)
Reserves: Ebreticket.cat

El 3 de desembre de 2021 s’inaugura l’exposició “Aquelles tardes...120 anys de cine a les Terres de l’Ebre” a l’espai expositiu DeltArt de Deltebre.

“Aquelles tardes...120 anys de cine a les Terres de l’Ebre” convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions de les formes d’oci i els canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, així com a compartir i recordar la sociabiltiat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres.

L’exposició va ser produïda amb el suport del Departament de Cultura i és una iniciativa del Servei d’Atenció als Museus (SAM) i Museu de les Terres de l’Ebre. A més, per al seu desenvolupament es va comptar amb la col·laboració dels equipaments patrimonials del territori que formen part de la xarxa del SAM, i de moltes institucions, empreses i particulars que van aportar fotografies, documents i objectes per a completar el discurs de la mostra.

El contingut

L’exposició, organitzada en dues parts, ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.

La mostra, en una primera part, fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment. Ja a partir dels anys 60, amb la progressiva arribada de la televisió, la generalització del cotxe i l’aparició d’altres formes d’oci comença el declivi de les sales locals, el qual s’aguditza en les dècades següents, especialment a partir de la generalització de l’ús del reproductor de vídeo. És l’època en la que les pel·lícules de destape, els concerts i el teatre tornen a les sales de cinema per a garantir-ne la supervivència. Al llarg de les dècades dels 80 i els 90 van tancar gairebé la totalitat de les sales locals, a excepció d’algunes integrades en el Circuit de Cinema Escarceller.

A finals de la dècada de 1990 i els inicis dels 2000, s’obren els dos complexos de multisales del territori, els OCine de Roquetes i Amposta 11, un altre model de negoci d’exhibició cinematogràfica basada en l’àmplia oferta simultània i en els darrers avenços tècnics.

La segona part de l’exposició fa un recorregut per la història cinematogràfica, des de les primeres projeccions fins a l’actualitat, a diferents municipis d eles Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió Deltebre, Sant Jaume, Amposta, Tortosa, etc.

Àngel Fibla i Bel va néixer a Santa Bàrbara el 1952. Provinent d’una família dedicada al sector primari, concretament a la pesca i a l’agricultura, el seu pare era de Sant Carles de la Ràpita i la seva mare, de Santa Bàrbara.

La seva dedicació al col·leccionisme arranca des de la seva infància i ve marcada pel seu entorn familiar i la vinculació de les formes de vida tradicionals del món mariner i deltaic i a l’hora de l’interior del Montsià. També l’ofici de paleta que va exercir durant uns anys li va permetre recuperar molts objectes que la gent tirava quan reformaven les seves cases.

Dins de les aficions que ha tingut al llarg de la vida, a més del col·leccionisme, podem assenyalar de manera singular l’interès i la passió pels cavalls i les motos. Àngel, a més, és manyós i li agrada restaurar els objectes a ell mateix, arreglar-los i tornar a donar-los vida. Aquesta habilitat manual també li ha permès formar-se en el maquetisme naval i reunir una bona col·lecció d’embarcacions a escala.

El fons d’objectes de la col·lecció supera els 3.000 elements i esdevé una col·lecció de col·leccions, amb tot tipus de materials vinculats a: el món de l’olivera i l’oli, el món del vi, els treballs a l’arrossar, l’ofici de paleta i mestre d’obres, la pesca, la caça, la memòria dels temporers, conjunts de rajoles de sifons i botelles de refresc, ceràmica popular, armes de foc, etc. La col·lecció de motocicletes és un recull dels vint anys de la història de la marca Derbi Rabasa, que per a Àngel permet mostrar el canvi de les persones de la seva generació, que generalment treballaven en oficis similars al seu (agricultura, ramaderia, construcció, etc.), de conduir una bicicleta a conduir una moto. Aquelles màquines no deixaven de ser un ciclomotor, però tenien marxes i, per tant, no calia pedalar i facilitaven més la mobilitat; en definitiva, van ser en els anys 60 i 70 del segle passat el somni d’una societat emergent.

Amb tots aquests fons etnològics va crear la Casa Museu del Pagès el 1999-2000. En part gràcies també a l’estímul i la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, amb el qual té un conveni des del 2000.

A partir de la il·lusió que té Àngel de col·laborar amb la seva població natal, Santa Bàrbara, i tot allò que s’engloba dins la cultura popular del territori, ha anat desenvolupant una tasca important de divulgació, que li ha permès participar en diferents activitats de caire etnològic i cultural, com és el cas del Museu de la Vida a la Plana, la Festa del Mercat a la Plaça a Amposta i col·laboracions amb exposicions realitzades per l’Ajuntament de Peñíscola o l’Ajuntament i el Museu de Benicarló.

En aquesta ocasió la seva col·laboració amb el Museu de les Terres de l’Ebre permet mostrar una petita part dels fons que conserva a la Casa Museu, estructurats a l’entorn d’un eix conductor que és la història familiar, com a exemple de l’evolució contemporània de moltes famílies del Montsià. La presentació dels objectes exposats obeeix a tres eixos:
-    Els avis: el conreu de la terra i la pesca
-    Els pares: la construcció, l’ofici de modista i les migracions temporals
-    Els joves: l’afició a les motos i el col·leccionisme

L’exposició “Els joguets dels iaios”, ara programada al Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, entre el 18 de desembre de 2021 i el 30 de gener de 2022, és una activitat itinerant oberta al públic en general, que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre una part important del Patrimoni lúdic infantil, de caràcter popular i tradicional, de la comarca del Montsià, a través del món dels joguets populars i tradicionals, 

L’exposició inclou la mostra d’una vuitantena de joguets populars i tradicionals, procedents de moltes poblacions del Montsià, que són sobretot de creació infantil i artesanal, als quals en aquesta ocasió s’han sumat una vintena més d’antics joguets industrials, amb els quals fa dècades també es van entretenir i divertir infants concrets de la comarca. Com els anteriors formen part del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

S’exposen en vitrines jocs i joguets de tota mena i materials. Alguns ja es coneixien en el món antic. Per exemple, l’exposició inclou joguets que es construïen el propis infants, amb matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba...) i també usant materials manufacturats que sovint reciclaven (botons, corda, fil, llauna, paper de diari...), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers...), a imitació dels que elaboraven per als adults, però a escala més petita. Finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

En aquesta ocasió, inclou un taller didàctic per als infants, que es desenvoluparà el mati del dissabte 18 de desembre de 2021, on es construiran alguns dels joguets populars inclosos en l’exposició.

Un bàndol de flamencs ens sobrevola i ens meravella. La immersió en el món natural ens omple de màgia i de placidesa. Lo Delta és una de les actuals Reserves de la Biosfera, que constitueixen el substrat de la cadena de la VIDA i un llegat que hem de cuidar.

El propòsit de l’exposició és conèixer per vincular-nos, vincular-nos per estimar, estimar per respectar i respectar per preservar. Està dividida en quatre mòduls: Perdre’s per trobar-se, Llums que encenen llums, El Jo més íntim i La força del col·lectiu. Format cadascun vuit fotografies de 50 x 60 cm, impreses en paper de molt alta qualitat, unides per un subtil fil conductor i complementades amb quatre poesies i un Audiovisual.

José Antonio Sartorio

Naturalista, fotògraf, viatger i empresari turístic, especialitzat a protegir les persones en vilatges. Llicenciat amb Grau en Ciéncies Químiques. Format en diversos Màsters empresarials i de Psicologia humanista. Soci de SEO-BIRD LIFE, AEFONA, SCFN i accionista de RIET VELL. Creador de l’espai d’art fotogràfic www.artslow.photo

La seva passió pels entorns naturals comença  de ben petit amb Rodríguez de la Fuente i amb Joaquín Araujo. Per a l’autor, la fotografia és un mitjà d’Integració conscient i lent (slow) en el món natural, que esdevé font d’equilibri personal. Es converteix en una escola de coneixement, de comprensió,de calma i d’ajuda a la conservació i conforma, alhora, un espai d’Interconnexió i de transmissió de bellesa natural, de consciencia i de poesia, que ens parla de cor a cor.