reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior febrer 2026 següent
dl dm dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
232425262728 



El pont penjant d’Amposta. Iconografies per a una ciutat

del 30/10/2015 al 6/1/2016 · Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : El pont penjant d’Amposta. Iconografies per a una ciutat

A principis del s. XX, amb el creixement econòmic i demogràfic que venia afavorit per la colonització agrícola del marge dret del delta de l’Ebre i pels rendiments creixents del conreu de l’arròs, Amposta viu una època d’esplendor. Arrel d’aquells esdeveniments, en l’actualitat es succeeixen els centenaris que commemoren aquella etapa històrica: CF Amposta (1914-2014), el Casino d’Amposta (1915-2015), el pont Penjant (1915-2015), la Lira Ampostina (1916-2016) i la Unió Filharmònica (1917-2017); entre altres.  

Amb motiu de la celebració del Centenari de la col·locació de la primera pedra del pont, l’ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre han organitzat “El pont penjant d’Amposta. Iconografies per a una ciutat” que s’inaugura aquest divendres dia 30 d’octubre a les 19.30h i es podrà visitar fins al dia 6 de gener de 2016.

El pont Penjant no només ha estat i és un símbol per a Amposta, sinó que va esdevenir en el seu moment una infraestructura bàsica en les comunicacions entre Barcelona i Valencia. En la primera meitat del s. XX, va constituir un element cabdal per a la transformació i el creixement de les comarques de l’Ebre, i en particular, del seu sector litoral. El pont penjant és, a més, una obra d’enginyeria excepcional projectada per Eugenio Ribera, una de les figures més rellevants en l’obra pública realitzada a l’estat espanyol al llarg del s. XX. Per tots aquests motius, el pont penjant és també un element valuós del patrimoni cultural català, i en aquest sentit, cal remarcar que des d’aquest mes d’octubre forma part dels 150 elements més importants del patrimoni industrial de Catalunya.

Des de la seva construcció, el pont Penjant ha esdevingut una metàfora per representar la transformació d’una vila en una ciutat. El pont esdevé una icona, un símbol, l’espai on tothom es reconeix, una representació en la que tothom hi pren part des de fa cent anys.

L’exposició consta de textos, documents, obres d’art i objectes que inclouen: 7 pintures , 12 cartells, 99 postals, 14 logotips, 10 audiovisuals i 46 objectes, que tenen com a nexe d’unió mostrar com el caràcter i la iconografia del pont Penjant s’integra d’una manera constant en els fets col·lectius i individuals de la població.

L’exposició s’estructura en sis àmbits diferents:

Obres d’art
El pont Penjant forma un escenari natural amb el riu i la façana fluvial de la població, de forma que no es poden entendre uns sense els altres. Per això la pintura figurativa i paisatgística ha pres, habitualment, el pont com a model i tema artístic. En moltes cases d’Amposta pengen de les parets olis i aquarel·les de Marc Ferré, Agustí Magí, Ricard Noé, Màxim Ortí i d’altres autors locals. Però el pont també es proporció i geometria, equilibri i tensió entre el caràcter romàntic  i escenogràfic dels dos arcs i el caràcter modern i industrial de les bigues i els cables metàl·lics. Aquesta tensió, més conceptual i abstracta, apareix en les obres dels autors més contemporanis, com és el cas de M. Ripollés i J. A. Blanc.

Postals
El creixement contemporani de les ciutats, des dels inicis del segle XX, és paral·lel a l’eclosió i popularització de la fotografia. Llavors les postals (imatges amb vistes urbanes i text manuscrit amb un missatge curt) van esdevenir una mena de facebook en paper per a la comunicació instantània de l’època. En les postals d’Amposta, els editors locals i els de fora (la Casa Ventas, Foto Baz, la Llibreria Roig, Toldrà de Barcelona, Raymond de Tarragona...) reprodueixen sempre el pont, i només unes poques vegades s’atreveixen a posar al seu costat la torre de la Carrova, les escoles, l’església... sense prendre-li, però, la seva preeminència a l’hora de projectar visual i turísticament la ciutat.

Cartells
En els cartells hi ha una fórmula exprés de comunicació visual. El seu caràcter temporal, la simplificació i la originalitat es manifesten en un art popular, un art gràfic fet per a la comunicació en l’espai públic. A Amposta, els cartells més antics que es conserven s’editen per les festes de 1945, després apareixen els cartells de la Fira i molts d’altres. En la seva evolució veiem influències dels corrents artístics de l’època: de l’expressionisme al constructivisme, del pop art a l’abstracció... I entre els autors més coneguts, E. Bonet, Ll. Salamó, F. Baz, J. Panisello, M. Margalef, A. Porres... troben sovint en el pont un motiu útil i recurrent per atreure la mirada de l’espectador. Per anunciar qualsevol acte que es fa a Amposta, la imatge del pont ajuda, unes vegades ingènuament i d’altres amb creativitat, a que el missatge tingui una forta connotació local.

Objectes
Joies, trofeus, etiquetes de begudes i licors, pastes, partitures musicals, jocs de taula, bitllets de loteria, souvenirs, samarretes, banderes... A Amposta, tot tipus d’objectes quotidians i institucionals evoquen o reprodueixen la imatge del pont.

Logotips
Els logotips conformen un codi de signes que serveix per identificar visualment els productes, empreses, entitats o col·lectius que representen. Són marques o emblemes amb una imatge i un text que, de forma bàsica i directa, els identifiquen. Per a algunes empreses i per moltes entitats, especialment les esportives, el vincle amb Amposta s’expressa de la manera més evident, incloent el pont Penjant en el seu logotip; és una manera de dir som d’Amposta.
 
Audiovisuals
La representació audiovisual és avui indissociable de la cultura contemporània i de la nostra vida quotidiana; som la civilització de la imatge. En l’univers simbòlic de la construcció cultural del veïnatge, la realització d’actes col·lectius en el pont abans quedava immortalitzada per la fotografia i avui el llenguatge digital i audiovisual ens ajuda a conformar la imatge del nostre món, de la nostra ciutat i de nosaltres mateixos. A partir de l’expansió de la televisió, els vídeos ens retornen la dimensió social del pont, en fer-nos reviure  a través de la imatge determinats fets col·lectius. I cada dia, després del Telenotícies, la càmera del Temps de TV3 ens recorda que som la ciutat del pont, que és com expressar un missatge més ancestral: som la ciutat del riu.


Dies: del 30/10/2015 al 6/1/2016

Horari: Horari habitual d’obertura del Museu de les Terres de l’Ebre

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Població: Amposta

Organitza: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre

Telèfon: 977 70 29 54

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies