reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Museu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior setembre 2018 següent
dl dm dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Canastró menut

Cabassos per comprar i vendre

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Canastró menut

TEMA: Canastró menut
OBJECTE: Cabassos per comprar i vendre

FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE

Nom de l’objecte: Canastró menut
Número de registre dels objectes: 6.526
Dimensions: 24 cm altura x 50 cm amplada x 32 cm profunditat
Materials: pauma, fusta i plom
Tècniques: llata (llatadora, cabassera); torn (fuster)
Datació: desconeguda (entre els anys 1940 i 1950)
Lloc de procedència: Mas de Barberans (el Montsià)

 

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Canastró menut

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

Un canastró és un estri molt antic, usat per pesar diferents productes, generalment procedents del camp i l’agricultura. Es tracta d’una barra horitzontal, dels extrems de la qual pengen dos cabassos de tres anses, mitjançant cordells o cordes d’esparts, més o menys llargues depenent també de la seva mida de cada cabàs.

Els elaboraven els cabassers i cabasseres. Es tracta d’una artesania totalment manual, realitzada antigament per famílies de pagesos que treballaven la palma a domicili, és a dir, a nivell domèstic, que tenia (i en alguns aspectes encara té) una gran tradició local a diferents poblacions de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre: Alfara de Carles, el Mas de Barberans, els Reguers (Tortosa), el Pinell de Brai, Rasquera, etc.

Per fer un objecte de pauma, el primer que cal és anar al camp a collir la pauma, és a dir, els ullols del margalló, que és la única palmera autòctona d’Europa. A les Terres de l’Ebre la podem trobar des del nivell del mar fins a una altitud màxima de 800 metres.

Un cop tallats i traslladats a casa, calia deixar-los assecar al sol, després –un cop ben secs- vells i infants es dedicaven a embrinar la palma, és a dir, a separar els folíols, que més tard les dones (i també alguns homes) s’ocupaven de trenar, formant llargues tires de llata.

Després venia la feina d’escoellar (tallar el tronxo amb un tallant), i més tard les de triar els brins, banyar  i tintar els brins, fer el cordell i fer la llata (trenar els diferents brins per fer la trena o llata). Més tard, cal esmetxar (tallar les puntetes dels brins que surten de la trena), blanquejar la llata, cosir-la donant-li la forma desitjada, envarar la peça resultant i ansar, en els cas dels objectes amb nansa, com ara els cabassos.

En una segona fase els homes i dones col·laboraven, i uns i altres cosien les llargues tires de llata, que mesuraven a braçades, tantes segons les dimensions de cada objecte. Les anaven cosint en espiral, de manera que donaven la forma còncava d’un cabàs o un canastró, per exemple; la forma plana d’un ventador del foc o una estora; la forma plana, però oberta, d’una sària, per exemple.

Finalment, posaven anses als cabassos i donaven a diferents objectes un acabat final en color, que els caracteritzava. Aquest colors s’aconseguien tintant la pauma, i tenia la funció de donar un acabat més atractiu als objectes.

Antigament, les dones que es dedicaven a fer cabassos s’anomenaven cabasseres, però en els darrers temps s’ha recuperat la denominació més tradicional de llatadores,que deriva del fet que són les artesanes que trenen les paumes fent llata, amb la qual es fa molt més que cabassos.

Eren precises unes poques eines, i molt de treball manual. Les eines bàsiques utilitzades en el treball de la pauma són: un tallant per a separar el tronxo de la pauma (per escoellar) i una agulla gran, per a cosir sàries i cabassos, i una de més menuda per a cosir les peces més fines. Aquestes eines les feien els ferrers locals.

Quant a les peces que s’elaboraven amb pauma, antigament molt nombroses eren sobretot objectes d’ús freqüent i quotidià, que permetien a molts pagesos guanyar-se millor la vida i fer objectes per a ús propi. Més tard, van ser substituïdes per altra mena de recipients i materials, sobretot fets de plàstic.

Amb pauma s’elaboraven catifes, graneres, graneretes, ventalls per atiar el foc, sàries de tres mides, cabassos de set mides, estores, etc. Tot i que s’elaboraven molts cabassos per vendre, la majoria es feien per intercanviar-los per productes alimentaris de llarga durada, és a dir, es barataven.

Els canastrons de pauma i les romanes de ferro s’han utilitzat al camp, als masos, a les cases i als mercats, durant segles. A les parades de queviures dels pagesos i a les parades d’objectes dels artesans ambulants, pròpies dels mercats periòdics a l’aire lliure, i també a l’interior d’edificis aixecats per aixoplugar les parades fixes, els “mercats”.

El canastró és un tipus de balança que en lloc de plats té penjant de cadascun dels extrems del seu braç de fusta un cabàs, lligat amb cordells que surten de les seves tres anses. En un cabàs es penjava la mercaderia que es volia pesar i a l’altre es posaven els pesos corresponents, és a dir, el pes necessari perquè el braç del canastró quedés equilibrat: totalment recte.

Per contra, la romana és una mena de balança pesada, perquè està feta totalment de ferro; té els braços desiguals, i la mercaderia que cal pesar és col·locat a l’extrem del braç menor i s’equilibra amb un pes anomenat piló, que es fa córrer al llarg del braç major; d’un sol pes.


PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

ACTIVITATS PROPOSADES

  • Descriure i copsar l’objecte amb els sentits de la vista, el tacte i l’oïda
  • Assistència a algun taller d’elaboració de cabassos o d’altres peces de cistelleria, organitzat per artesanes de la pauma
  • Visita a la Festa del Mercat a la Plaça, d’Amposta, que es celebra anualment durant el mes de maig, i recrea l’ambient de la població (amb parades, tallers, jocs, taulells per menjar, etc.) als inicis del segle XX.
  • Visita guiada al Centre de desenvolupament rural - Museu de la Pauma. C/ Clavell, 52.  43514 Mas de Barberans (es pot veure l’audiovisual “La Bruixa Palmira”, realitzat per Filmsnòmades, 2013)

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic | crèdits | avís legal



##240