reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Museu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior juliol 2018 següent
dl dm dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

Lignit

El carbó mineral. Energia fòssil de l’Ebre

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Lignit

TEMA: El carbó mineral. Energia fòssil de l’Ebre
OBJECTE: Lignit

FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE

Nom de l’objecte: Lignit
Número de registre dels objectes: 28211
Dimensions: 15 alçada x 40 amplada x 22 profunditat
Categoria: petrologia
Lloc: Mequinensa
Lloc precís: Mines de carbó

 

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Lignit
INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

El carbó mineral, inclou a un conjunt de roques d’origen orgànic formades per l’acumulació i transformació per fenòmens geològics a partir de restes vegetals. Depenent del grau de mineralització i en concret del seu grau de carbonització, els carbons minerals es poden dividir en diferents tipus i qualitats per al seu ús com a recurs energètic. Dins d’aquesta divisió el lignit és el carbó mineral més pobre en carboni (que oscil·la del 50 al 75%), a continuació vindrien els carbons bituminosos (de 74 al 94% de carboni) i finalment el carbó mes valuós en usos energètics que és l’antracita (que conté del 90 al 97% de carboni).

Es tracta d’un mineral trencadís en el que encara es poden reconèixer macroscòpicament restes vegetals (fusta, fulles i fruits). És un combustible de qualitat intermitja i degut al seu baix contingut en carboni i alt en aigua, presenta una capacitat calorífica inferior a la resta de carbons minerals. El lignit, per tant, és el primer carbó mineral que es forma a partir de la compressió i carbonització de la torba orgànica. En el nostre cas es tracta de carbó procedent de l’oligocè (fa uns 28 milions d’anys) vinculat a les conques lacustres de la depressió de l’Ebre.

Presenta una coloració negra o marronosa i freqüentment té una textura similar a la de la fusta de la qual procedeix. Una varietat molt compacta, que ha sofert un perllongat procés de carbonització i que ha suportat grans pressions, rep el nom d’atzabeja. Aquest material és susceptible de poliment, obtenint-ne peces d’extrema bellesa, en l’antiguitat van ser molt apreciades en joieria i objectes decoratius.

Els carbons minerals comencen a utilitzar-se massivament com a font d’energia a nivell industrial a partir de mitjans del segle XVIII. Fins la seva substitució pel petroli, al segle XX, va ser la principal font energètica i calorífica utilitzada pels països desenvolupats. També s’ha fet servir a la calefacció de les llars, però actualment aquest ús s’ha reduït quasi totalment. Degut a l’augment dels preus del petroli i a la disminució de les reserves, en els darrers anys, s’està incrementant el seu ús com a font d’energia especialment en centrals tèrmiques.

A Espanya els jaciments més importants es localitzen a Astúries, Andorra (Terol), Faió i Mequinensa (Saragossa), Riba-roja (Tarragona), Seròs, Almatret i la Granja d’Escarp (Lleida), etc. Les peces que trobeu aquí procedeixen de Mequinensa, a la vall de l’Ebre. El carbó s’ha explotat a la vall de l’Ebre al llarg dels darrers 150 anys. La seva explotació en aquests jaciments ha anant minvant progressivament fins arribar als nostres dies on la seva producció s’ha reduït de forma dràstica. Altres jaciments, ja abandonats en l’entorn de les Terres de l’Ebre els podem trobar a la Tinença de Benifassà, la serra de Godall o a la Terra Alta.


PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ

ACTIVITATS PROPOSADES

  • Visitar el Museu de la Mineria i Històric de Mequinensa.
  • Tocar i comprovar si la textura del lignit és tova o dura com altres minerals o roques i comparar amb un troç de carbó vegetal (serveix qualsevol dels que s’utilitza per a fer barbacoes).
  • Observar atentament amb una lupa els blocs de carbó i comprovar si es poden veure restes vegetals a la seva superfície.

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic | crèdits | avís legal



##244