reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Museu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior juliol 2018 següent
dl dm dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

Perdiu comuna

Fauna cinegètica

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Perdiu comuna

TEMA: Fauna cinegètica
OBJECTE: Perdiu comuna

FITXA TÈCNICA DE L’OBJECTE

Nom de l’objecte: Perdiu comuna
Número de registre dels objectes: 6.548
Dimensions: 25 alçada x 19 amplada x 28 profunditat
Categoria: zoologia
Lloc: Amposta
Lloc precís: Nucli urbà d’Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre :  : Perdiu comuna

INFORMACIÓ DE L’OBJECTE

La perdiu comuna o perdiu roja viu preferentment els espais oberts com garrigues i terres de conreu, com ara els camps d’oliveres, els garrofers, també els cultius de cereals o lleguminoses, així com les zones de vegetació baixa de les nostres muntanyes. Aquesta espècie de caràcter sedentari i es distribueix pel sud-oest europeu, especialment a França i a la península Ibèrica, també es pot trobar al nord d’Itàlia i al sud de la Gran Bretanya, on ha estat introduïda com espècie cinegètica. La podem trobar arreu de les Terres de l’Ebre, a excepció del delta de l’Ebre.

El cos de la perdiu comuna, és arrodonit i mesura entre 30 i 40 centímetres, amb una cua d’uns 10 centímetres. La seva envergadura pot arribar als 50-60 centímetres i el pes al voltant dels 500 grams. El seu cap, en comparació amb el seu cos rabassut, és petit, amb un bec fort d’un cridaner color vermell. Els ulls són lleugerament ametllats cap enrere i presenten una coloració vermellosa al voltant.

El plomatge de la perdiu, tot i ser molt cridaner, els permet camuflar-se entre la vegetació baixa de forma excepcional, i no és estrany passar a prop seu i no adonar-nos de la seva presència fins que fugen corrent o fent planejades de baixa altura. En el cas de les femelles covant o amb perdigons que encara no poden córrer, fins i tot poden estar a escassos centímetres del niu sense que la femella es mogui, confiant la seva sort al seu excel·lent camuflatge.

La forma més senzilla de diferenciar les femelles dels mascles és que aquests últims presenten un esperó al tors, mentre que les femelles no en tenen, o és molt petit. A més els mascles posseeixen més taques negres, i són més brillants a la base del bec i en el collaret de la gola. El seu cant és molt característic i cridaner i es pot sentir bé des de la distància.

La perdiu és omnívora, i s’alimenta sobretot de cereals dels camps de cultiu, de fruits silvestres i també de fulles verdes. Sol beure i rentar-se en basses d’aigua per la qual cosa, la seva presència en aquests llocs, és comuna.

La reproducció comença al gener o febrer, quan els mascles inicien els seguicis de les femelles. És freqüent que es produeixin baralles entre ells. L’aparellament té lloc entre els mesos de març i abril. Els mascles construeixen diversos nius senzills, consistents bàsicament en un buit entre la mala herba, sent la femella qui tria un d’ells per realitzar la posada d’entre 9 i 18 ous, groguencs, amb taques més fosques. La incubació pot anar a càrrec dels dos progenitors, o bé només per part de la femella, i es perllonga fins als 23 dies.

Entre els seus depredadors es troben les guineus i rapinyaires de mida mitjana o gran. A més en l’àmbit cinegètic, la perdiu és considerada com una de les preses més valorades de la caça menor, per la qual cosa és objecte de repoblacions periòdiques per part de les societats de caçadors. Antigament en moltes cases tenien la gàbia del perdigot, on hi guardaven un mascle per a la caça en reclam. A més de la caça altres factors que en propicien la mortalitat són la climatologia excessivament rigorosa de l’hivern en alguns indrets, l’ús dels pesticides en els camps de cultiu, així com els seus propis depredadors naturals.


PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ


ACTIVITATS PROPOSADES

  • Provar d’imitar el cant de la perdiu omplint la boca d’aire i expulsant-lo amb els llavis ben apretats i amb petits cops a la galta amb el puny.
  • Visitar la Fira del caçador a Masdenverge i el Centre d’Interpretació Viure al Poble a Masdenverge.
  • Anar a un camp d’oliveres a primera hora del matí o al vespre i escoltar atentament. Escoltarem multitud de cants d’ocells i si tenim sort podrem sentir el peculiar cant de les perdius.

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic | crèdits | avís legal



##252