EXPOSICIÓ “LOS POBLES DEL RIUS”

Oficina de Turisme d’Ulldecona

L’Oficina de Turisme d’Ulldecona acull l’exposició itinerant “Los pobles dels rius”, mostra que que es podrà visitar fins al 2 de febrer de 2026.  La mostra és una producció dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona i del Museu de les Terres de l’Ebre.

“Los pobles dels rius” relata el dia a dia dels habitants de les terres banyades pels rius Ebre, Sénia, Matarranya, Algars, Guadalop i Bergantes, durant la primera edat del ferro (s. VIII-VI aC). En aquest sentit, en l’exposició es recreen escenes a partir dels vestigis trobats en els més de 120 jaciments documentats en l’àrea de confluència entre Catalunya, el País Valencià i Aragó, que mostren un passat enigmàtic però, alhora, estranyament proper. Entre les peces exposades, es troben un conjunt de peces originals de diversos jaciments de les Terres de l’Ebre.

La mostra està dividida en onze àmbits: “Arquitectes de primera”; “Un món de cabanes, pobles, torres, fortaleses i sofisticades residències”; “Els cabdills dels rius”; “El gran tiberi”; “El dia a dia”; “Fila que filaràs”; “Terrissa per tot arreu”; “Treballar a la mina”; “Dos mons que es troben”; “Guerra!”, i “Un darrer adeu als que ens deixen per sempre”. Entre les peces arqueològiques que podrem veure a l’exposició hi ha algunes de força singulars com una destral de ferro, de les més antigues localitzades a Catalunya, procedent de Sant Jaume (Alcanar). Així mateix,  entre les peces exposades trobem elements de comerç –com petites denes fenícies de pasta de vidre procedents de la necròpolis de Mianes (Santa Bàrbara), ampolletes per contenir ungüents procedents de la necròpolis de Mas de Mussol (l’Aldea), etc.–, d’abillament personal i ornament –com cadenes de cinturó, penjolls, sivelles, fíbules, etc.–, peces d’ús domèstic –com objectes de cuina i de vaixella de taula–, d’activitats tèxtils –com pondus o fusaioles–, i peces del treball dels metalls –com motlles. En l’exposició permanent del Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers. Casa O’Connor d’Alcanar es pot veure una mostra molt completa dels materials arqueològics protohistòrics procedents dels jaciments de Sant Jaume i la Moleta del Remei (Alcanar).

Tota aquesta mostra d’elements originals es completa amb una reproducció en 3D de les peces d’un banquet cerimonial, compost per safates, plats de peu alt, vasets, tasses, etc és a dir, la vaixella destinada a realitzar els grans àpats d’ostentació de la riquesa i de reafirmació de la posició social dels dirigents i de cohesió social de la comunitat.

Addicionalment, amb la intenció de fer més extensiva al públic l’exposició, s’han programat tallers d’arqueologia experimental adreçats als centres d’ensenyament de la població

Val a dir que tant l’exposició com la guia que l’acompanya recullen els resultats de la investigació duta a terme, durant anys, per grups de recerca de les universitats i que, ara, els presenten amb una vocació clarament pedagògica. Per aquest motiu, les il·lustracions de l’ebrenc Lluís Chavarria Martí prenen un gran protagonisme gràcies als colors vívids i al retrat detallat de la quotidianitat d’aquests pobles de l’edat del ferro.

Cicle de conferències “Biografies Ampostines”

• Del 19/2/2026 al 5/3/2026 – Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre – Amposta

El cicle de conferències “Biografies Ampostines” té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones vinculades amb la ciutat d’Amposta. El cicle consta de tres biografies i inclou personatges del passat que han destacat en la historia més recent d’Amposta i personatges del present que han esdevingut una referència per a les actuals generacions.

Les conferències van a càrrec de investigadors locals, persones col·laboradores i familiars dels biografiats, que ens descobreixen històries personals, amb aspectes poc coneguts de les persones biografiades, i fets col·lectius que ens ajuden en el procés de construcció de la historia contemporània de la ciutat. 

Enguany arriba la 15ª edició del cicle, en la qual les personalitats biografiades representen diversos camps professionals i d’oficis com la carnisseria, la música, la sastreria i la pesca del segle XX i inicis del XXI, que han contribuït amb les seves aportacions a conformar la ciutat dinàmica i oberta que tots coneixem avui. Aquest any, descobrirem els recorreguts vitals i professionals de la família Lafont dedicada a la carnisseria, del mestre de música Francesc Casanovas i Tallardà, i del sastre, pescador i coneixedor del delta de l’Ebre, Santiago Montañés Masiá.

PROGRAMACIÓ

19 de febrer de 2026

“Família Carns Lafont. Carnisseria Centenària “La Txorisera” presentada per Pere Xavier Lafont Bort i Paquita Bort Peris.

La conferència ens descobrirà els inicis de l’activitat carnissera de la família Lafont, a través de coneixements escrits i de memòria, explicant qui van ser els membres familiars que van començar en l’ofici de carnisser, i com ha anat evolucionant fins a l’actualitat.

26 de febrer de 2026

“Francesc Casanovas i Tallardà, mestre de música” presentada per Carles Orero Gaya.

El mestre Francesc Casanovas i Tallardà (Barcelona, 1899) fou músic, director, mestre i compositor. Va ocupar càrrecs com el de director del Conservatori de música i de l’Orquestra Simfònica de Calcuta, i de l’Orquestra Simfònica de Jazz de Nova York, entre altres, i va ser nomenat millor músic instrumentista del món al Columbia Hall de Nova York, l’any 1948. A Amposta va ser director de la Banda de La Lira Ampostina (1959-1967), etapa en què fou la primera banda en incorporar dones músics a la formació de banda. 

5 de març de 2026

“Santiago Montañés Masiá. Montañés lo sastre” presentada per Santiago Montañés Masiá, Marita Montañés Andreu i Josep Lluis Compte Montañés.

Santiago Montañés Masiá ens parlarà de la seva vida, els seus estudis, el seu treball, la seva família, els seus amics i les seves vivències com a pescador i sabedor de la història del delta de l’Ebre.

Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta. Col·labora: Diputació de Tarragona.

L’exposició temporal itinerant, de producció pròpia, "Riu, vall i muntanya. La vida prehistòrica a l’Ebre" ha estat un projecte conjunt entre el Museu de les Terres de l’Ebre i el grup de recerca SAPPO-GRAMPO del Departament de Prehistoria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La mostra  es basa en la important i singular col·lecció arqueològica prehistòrica del museu, els resultats de la recerca així com les novetats arqueològiques de l’últim decenni en relació a la prehistòria recent de les Terres de l’Ebre.

L’exposició ens situa en un viatge en el temps al territori de l’Ebre entre el 12000 i el 1000 ANE (abans de la nostra era) i ens presenta el llegat, marcat per l’aparició de trets culturals propis i singulars—únics a Catalunya—, que ens van deixar les comunitats prehistòriques de l’Ebre, així com els primers passos cap a la ramaderia i l’agricultura i el seu posterior desenvolupament.

Articulada en diferents àmbits temàtics, cadascun d’ells presenta diferents aspectes clau del desenvolupament del neolític i inicis del bronze a l’Ebre a partir d’un jaciment. El focus d’atenció s’ha personalitzat en els jaciments més importants estudiats a la zona d’Amposta, l’Aldea, Aldover, Benifallet, Mas de Barberans, Roquetes i Ulldecona. El contingut i el discurs esta reforçat amb frases clau sobre els trets diferencials, un petit resum i una  explicació més detallada de la temàtica, acompanyat d’imatges, il·lustracions i gràfics així com reproduccions de peces lítiques, ceràmiques, òssies, etc. 

S’ha donat molta importància a les reproduccions de materials arqueològics, els quals han estat creats per l’empresa Ebreibosc, per a la seva itinerància. Així per a cada recreació s’han inclòs els tres estadis principals d’elaboració: les matèries en brut, el procés intermedi de fabricació i el producte acabat, a més s’han realitzat gravacions en vídeo del conjunt de reproduccions, de tot el procés d’elaboració i del seu ús. D’aquesta forma el públic podrà associar visualment, de forma ràpida, com s’utilitzava aquella eina i sobre quina matèria estava elaborada.

La relació dels àmbits és la següent:

- Presentació

- Àmbit 1. L’EMPREMPTA PREHISTÒRICA A L’EBRE. VALL, RIU I MUNTANYA A LA ZONA BAIXA DE L’EBRE.12000-1000 ANE

- Àmbit 2. ELS ÚLTIMS GRUPS CAÇADORS. BALMA DEL REGATXOL-MAS DE BARBERANS.12000-5700 ANE

- Àmbit 3. EL PAS DE CAÇADORS A RAMADERS ALS PORTS. COVA DEL VIDRE -ROQUETES. 5600-5000 ANE

- Àmbit 4. PAGESOS O PESCADORS: LA COSTA, EL DELTA I LA SEVA EXPLOTACIÓ. CUBA I SERRA DE LES VELES-L’ALDEA.10000-1200 ANE

- Àmbit 5. HÀBITAT I OCUPACIÓ AGRÍCOLA A LES TERRASSES FLUVIALS. TERRASSES AL.LUVIALS-ALDOVER. 5000-1800 ANE

- Àmbit 6. LES NECRÒPOLIS DE L’EBRE: UN MÒN FUNERARI AL VOLTANT DEL RIU. DIVERSOS JACIMENTS -AMPOSTA. 4900-3000 ANE

- Àmbit 7. L’OCUPACIÓ I ÚS DE LES COVES I ELS SEUS CANVIS DE FUNCIÓ. LES COVES MERAVELLES-BENIFALLET. 3000-1000 ANE

- Àmbit 8. LA CRÒNICA D’UN TEMPS: ART, FIGURACIONS I PIGMENTS. PINTURES RUPESTRES-ULLDECONA.10000-1000 ANE

En l’exposició s’exhibiran també peces arqueològiques originals procedents de les excavacions dels jaciments prehistòrics de l’Ebre, així com  peces del fons de Ciències Naturals del museu.Centrant-nos en els tipus de peces de l’exposició podrem veure cranis de diferents espèciments de la fauna de la zona,  l’evolució tipològica de les puntes de fletxa en sílex: des de les puntes trapezoidals a les puntes foliàcies i amb aletes. A més, un gran ventall tipològic d’eines com gratadors en sílex per al treball de la pell, el treball de l’os en punxons i espàtules, destrals i aixes emprats en el treball de la fusta, làmines de sílex per a les falçs i el seu procés de talla, els primers molins manuals, els primers vasos ceràmics i les seves decoracions, evidències sobre ceràmica del treball de les fibres vegetals i grans vasos d’emmagatzematge. Destaquem, entre tot aquest repertori material, una de les produccions més úniques, singulars i típiques de l’Ebre: els ornaments personals elaborats amb materials malacològics com els grans collars amb denes de petxina i els braçalets sencers o articulats.