L’exposició "100 anys de música, cultura i societat. La Unió Filharmònica d’Amposta" que es podrà veure al Museu de les Terres de l’Ebre a partir del 3 de desembre, s’emmarca en les activitats programades per a celebrar el centenari d’aquesta entitat. A partir de textos, imatges, veus i espais, la mostra farà un recorregut pels seus 100 anys d’història a partir de cinc àmbits: Les Persones, La Memòria, el Paisatge de la Fila, l’Escola i El Futur.

A través de diferents entrevistes es dóna veu a algunes de les moltes persones que amb el seu esforç i implicació han participat en el manteniment i creixement de la societat.

La Memòria destaca alguns dels fets que han deixat empremta a la història de la Fila, com la primera actuació de la Banda de Música o l’excursió que l’any 1923 músics i acompanyants van fer a Les Salines de la Trinitat o la transformació i evolució de l’entitat en paral·lel a les diferents seus socials de la mateixa.

L’eix central de la instal·lació serà El Paisatge de la Fila, que representa un escenari, l’espai on es concentra i es mostra al públic el resultat de tot el treball i dedicació de les diferents seccions de l’entitat.

Els canvis en els models pedagògics i d’organització educativa estaran tractats en el capítol dedicat a L’Escola de música.

Finalment, s’aborden qüestions relatives als objectius que entitats com La Fila desenvolupen i hauran d’emprendre en un futur pròxim per donar continuïtat al seu projecte educatiu, cultural i social.

L’exposició neix mitjançant un conveni de col·laboració entre Esardi, Escola d’Art i Disseny d’Amposta i la Unió Filharmònica d’Amposta durant el curs 2016-17. Es va plantejar com un projecte interdisciplinari on van participar els tres cicles formatius amb les seves especialitats: Pintura, Disseny Gràfic i Disseny d’Interiors. Els seus alumnes van treballar, conjuntament, durant un trimestre fins a donar forma a una idea inicial del projecte.

El disseny de l’espai i la direcció de l’exposició ha anat a càrrec de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta, amb els professors Antònia Ripoll, Marian Marín, Eugeni Bernad i Frederic Solé. Per la seva part, Versiano Pereira ha estat el responsable de la maquetació i muntatge del disseny gràfic de la mostra.

En l’exposició "100 anys de música, cultura i societat. La Unió Filharmònica d’Amposta", que es podrà visitar fins al 18 de febrer de 2018, hi col·labora el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta.

Les Terres de l’Ebre conformen un paisatge humanitzat —per les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres— que és la base de l’extraordinària diversitat natural i cultural. A casa nostra, el paisatge és sempre un paisatge treballat que produeix aliments de qualitat, i és també un paisatge viu que esdevé estètic per als que ens visiten.

La bellesa, que aquestes fotografies idealitzen, està arrelada a la construcció d’unes existències i d’uns espais viscuts en el treball apegat a la terra i a la mar, i en la llibertat de la rutina de tornar al tros (al charco, els de la mar) cada dia al llarg de generacions. Generacions que fins fa poc eren nissagues locals i des de fa uns anys han incorporat persones vingudes d’altres països.

L’exposició reuneix imatges del món agrícola d’Amposta, la Galera, Mas de Barberans, Rasquera, deltebre i Sant Carles de la Ràpita.

Andrei Moldovan [Targu Mures (Romania), 1989].
El 2004, s’instal·la a Sant Carles de la Ràpita amb la seva família i, el 2006, comença a experimentar amb la fotografia mentre cursava batxillerat a Amposta i descobria les tècniques i els principis bàsics d’aquesta tècnica. Posteriorment, va ampliar els coneixements a ESARDI, on va cursar Disseny d’Interiors, tot i que una part important de l’aprenentatge el fa de manera autodidacta i experimentant pel seu compte. Des del 2012 realitza treballs fotogràfics en l’àmbit professional per a empreses i particulars, en els quals destaquen els reportatges fets per a les revistes Terres, Routecru o per al festival Ebre,Música&Patrimoni, al mateix temps que desenvolupa projectes propis.

L’exposició, centrada en les antigues sales de cinema de les Terres de l’Ebre, recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d’ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records.

Aquesta mostra convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres.

Organitzada en dues parts, l’exposició ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.

La primera part fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment.

La segona part de l’exposició fa un recorregut per la història cinematogràfica de diversos municipis de les quatre comarques de l’Ebre, entre els que s’inclou Ulldecona. En aquest sentit, s’exposaran diversos objectes i documents que ens ajudaran a evocar els antics cinemes d’aquest municipi.