del 2/3/2018 al 20/5/2018 · Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta
El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia presenten l’exposició Els paisatges a la taula, que mostra l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història recent i com la globalització ha transformat la producció, el consum i la varietat de productes que trobem a les taules catalanes.
Com a novetat respecte les altres itineràncies, s’han incorporat veure prop d’un centenar d’objectes etnològics pertanyents al fons del MTTE, que reforcen el relat que recull l’exposició de la cuina ebrenca dins la cuina catalana.
Paral·lelament a la mostra, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta han previst diverses activitats vinculades a la temàtica de l’exposició.“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”, va dir l’escriptor Josep Pla. I és que fins fa escasses dècades les nostres taules s’omplien, amb més o menys abundància, i amb més o menys diversitat, dels aliments produïts en el nostre territori. Les importacions de productes alimentaris eren escasses o, si més no, servien per cobrir aliments bàsics que no s’aconseguien en les collites anuals. La tecnologia i el procés de globalització però, han transformat en gran mesura els nostres plats i hàbits culinaris, ja que actualment la majoria de productes que consumim provenen d’altres llocs del món.
Els paisatges a la taula és la primera exposició de la Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– i té per objectiu mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, de caràcter itinerant, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina catalana, reflex de la diversitat geogràfica del territori, i fa referència a la pèrdua del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, a la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i als canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.
Davant aquets grans canvis, també hi ha hagut un important moviment de recerca i d’impuls de la cuina catalana, que ha propiciat tant la recuperació del patrimoni biològic, com de les formes de producció respectuosa amb el medi ambient i la comercialització de proximitat. L’exposició també vol remarcar aquestes iniciatives que s’han dut a terme en els últims anys amb l’objectiu de conservar el patrimoni agronòmic i culinari del nostre país; gràcies a les quals es pot dir que Catalunya encara gaudeix d’una cuina arrelada a la producció local i que, per tant, tot allò que posem a la taula continua explicant-nos molt del nostre paisatge i la nostra cultura.
Els paisatges a la taulaCom a conclusió, s’hi pot veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Entre els de les Terres de l’Ebre apareixen Joan Castellà, Lluís Catalan i Dani Forcadell, d’Amposta; Joaquim Giné, de Bitem, i José Juan Montserrat, de Sant Carles de la Ràpita. Aquest apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produeix sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.
El tema essencial és mostrar com aquestes resistències a la globalització permeten augmentar l’autoestima dels productors, recuperar part del patrimoni cultivat, conservar la biodiversitat marina i biològica, i que això es tradueixi en una millor qualitat alimentària i de nou un enriquiment de la taula a Catalunya. La reflexió sobre el futur tanca el document i l’exposició; deixant la porta oberta al visitant a conèixer i consumir paisatge a la taula amb consciència de conservació patrimonial i com un acte cultural de gran valor.
La Xarxa de Museus d’Etnologia de CatalunyaEl patrimoni etnològic forma part del patrimoni cultural català i aranès i, en aquest sentit, ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura. Amb aquesta fita, l’any 2008 es va crear la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XME) per tal de coordinar les polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni etnològic que gestionen els seus membres. Des del 2014, la coordinació es duu a terme des del Museu d’Història de Catalunya.
Els museus que configuren la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Dera Val d’Aran, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu Etnològic de Barcelona, Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Museu de la Pesca de Palamós, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi i de Catalunya, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya.
del 20/4/2018 al 20/5/2018 · Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana · Santa Bàrbara
L’exposició, centrada en les antigues sales de cinema de les Terres de l’Ebre, recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d’ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records.
Aquesta mostra convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres.
Organitzada en dues parts, l’exposició ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.
La primera part fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment.
En la seva itinerància a Santa Bàrbara, l’exposició fa un recorregut per la història cinematogràfica de diversos municipis del Montsià, incloent la trajectòria dels cinemes de la Galera, Godall i Santa Bàrbara.
del 20/4/2018 al 31/5/2018 · Demarcació del COAC a les Terres de l’Ebre (c/ Berenguer IV núm. 26) · Tortosa
del 16/5/2018 al 17/6/2018 · Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta
L’exposició
“10 anys de la Festa del Mercat a la Plaça. Tradició i cultura ebrenques a
principis del segle XX”s’emmarca en la celebració del desè aniversari de la Festa, i
està organitzada conjuntament pel Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta. Es podrà visitar al Vestíbul del Museu de
les Terres de l’Ebre, entre la seva inauguració que tindrà lloc el dimecres 16
de maig, a les 19h 30’,
i el 24 de juny de 2018.
L’exposició, de caràcter temporal, commemora
l’Amposta de principis del segle XX i té dos objectius bàsics, per un
costat donar a conèixer com s’ha organitzat i què l’ha caracteritzat, tant a
nivell popular com a nivell institucional, i per l’altre agrair la implicació sempre entusiasta dels ciutadans,
les entitats i les institucions d’Amposta, sense els quals la Festa
del Mercat a la Plaça no
hagués pogut assolir el gran èxit que la caracteritza.
El 2008, l’Ajuntament d’Amposta va organitzar diversos
actes per celebrar el primer centenari de la concessió a Amposta del títol de
Ciutat, distinció atorgada pel rei Alfons XIII, amb el Reial Decret de 19 de
maig del 1908. Entre aquests actes va destacar la reproducció fidedigna del
mercat setmanal que tenia lloc a Amposta en aquella època, els inicis del segle
XX, ubicat a l’actual Plaça de l’Ajuntament.
L’any següent, la Festa del Mercat a la Plaça es va convertir en l’activitat cultural, lúdica
i festiva més singular i destacada de tot el programa commemoratiu del
Centenari que, amb rigor històric, mostrava com era la vida quotidiana i com es
celebraven les diades festives a Amposta durant les primeres dècades del segle
XX; una etapa amb grans canvis socials, econòmics, tècnics i culturals, que van
transformar la població, i que cada any al mes de maig es reviu arreu de la
ciutat, però molt especialment en el seu nucli antic, on hi tenen lloc els
actes més destacats. Van ser tres intensos dies de festa identitària, amb
multitud d’actes i activitats.L’exposició
repassa els deu anys de la Festa del Mercat a la Plaça mostra a través de
textos, fotografies i objectes històrics i actuals els que han estat i són els
principals continguts de la Festa: ambientació d’aparadors, balls i danses tradicionals, creacions
alimentàries, exhibicions i venda de productes artesanals, música en directe,
exposicions temàtiques, guarniment de carrers, demostracions de jocs populars
tradicionals, passis de cinema mut, sessions de cabaret, teatralitzacions
populars al carrer, tallers (de fotografia, fusteria, indumentària, música, recerca històrica i teatre), visites
guiades, etc.
Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic
avís legal | política de privacitat | política de cookies | panell cookies