La Guerra Civil va significar una fita en la propaganda i marcà les pautes per a la II Guerra Mundial. Per primera vegada nous mitjans de comunicació de masses com la ràdio i el cinema sonor existien en un conflicte bèl·lic; altres com les revistes gràfiques vivien un moment dolç per la innovació de la fotografia des de finals dels anys 20.

El cartell continuà essent un dels elements propagandístics fonamentals i recollí tota la modernitat de l’avantguarda soviètica i la publicitat comercial. Els grans centres de producció comunicativa, Barcelona, Madrid i València van posar tots els recursos disponibles a favor de la jove democràcia republicana.

Sindicats com la CNT i la UGT, partits polítics com el PSOE, el POUM o el PSUC, institucions com la Generalitat de Catalunya o el Ministerio de Propaganda van crear organismes i seccions dedicats a l’estratègia propagandística.

Missatges de revolució, organització en temps de guerra i consignes polítiques diverses van tenir un clam comú, la lluita contra el feixisme. Aquells crits apegats a la paret que omplien places i carrers es van transformar també en postals, calendaris i il·lustracions a diaris i revistes. Amb el temps, han passat de ser un material efímer, creat des de la urgència, a esdevenir obra de valor pàtrimonial.

Darrere cada traç s’amaguen firmes d’artistes consolidats, professionals anònims i dibuixants amateurs. Aquesta exposició també vol ser un record per als milers de treballadors de les arts gràfiques que no van dubtar a convertir el llapis i l’aerògraf en arma de guerra.  

L’exposició mostra 30 cartells, d’autors coneguts com: Hubert Vallmitjana, Pere Català Pic, Carles Fontserè, Josep Renau, Jose Bardasano, Lorenzo Goñi, Lluís García Falgàs, Antonio Cañavate, Joana Colons, Marian Rawicz, Francesc Benages, Juan Antonio Morales, Ramon Martí, Martí Bas, Manuel Manleon, Josep Subirats o Ramon Casas. 

A més, incorpora il·lustracions presentades prèviament a la publicació: postals, àlbums i llibres publicats a partir de les il·lustracions, etc. 

L’exposició ha estat organitzada pel Museu de Les Terres de l’Ebre i l’ajuntament d’Amposta a partir de la col·lecció de Julio Allepuz i del comissariat de Teresa Ferré.

Aquí podeu fer una visita virtual a l’exposició

La Vall del Mas

Les platges d’Alcanar

Apicultura a Godall

El Pont penjant d’Amposta

Creuar el riu Ebre

L’art de treballar, l’ofici de viure és el missatge que volen transmetre un conjunt de sis vídeos realitzats pel cineasta Pau Bertomeu on es mostres a través dels testimonis de persones que es dediquen o s’han dedicat a oficis tradicionals de les Terres de l’Ebre com una baldanera, un productor de sàrsies (xarxes), un esquilador, un terrisser, un herbolari o una llatadora. 

Aquests documents produis cönjuntament amb el Museu de les Terres de l’Ebre i l’ajuntament d’Amposta són testimonis etnològics que subratllen la importància històrica i actual del treball manual i de fer dels valors el centre de l’economia.

L’esquilador

Entre abril i maig és el temps d’esquilar les ovelles per a que estiguin més còmodes amb la pujada de temperatures i preparar-les per al seu viatge transhumant a les zones on passen l’estiu. Altres animals també rebien aquests dies les atencions dels esquiladors.

La baldanera

La baldana o botifarra d’arròs és un producte molt propi de les Terres de l’Ebre, lligat des de fa molt de temps a la tradició i l’ofici dels carnissers i carnisseres del territori. Un producte de proximitat, de qualitat i de km0 sempre present a les carnisseries dels nostres pobles.

El terrissaire

Una professió antiga i fonamental al llarg de la nostra història. Un ofici on el saber fer, moldejar el fang i dominar la tècnica del terrisser es barreja amb l’esperit artístic. Als nostres pobles els terrissers sempre han estat presents i encara ara mantenen una forta tradició en algunes zones de les Terres de l’Ebre com ara el municipi de la Galera.

La remendadora de sàrsia

Aquest cop parlem de la pesca a la mar de l’Ebre amb un ofici molt vinculat al món mariner, el de remendadora de sàrsia. Abans, les xarxes de pesca eren de cotó i es feien a mà, quan es trencaven es reparaven també de forma manual i molts cops eren les dones dels pescadors les encarregades de fer aquestes feines.

L’herbolari

Conversa amb Salvador Cardero, herborista que viu des de fa anys a la Miliana a Ulldecona, ha impartit diversos cursos i conferències i està molt vinculat a #Amposta, no només a través del Museu de les Terres de l’Ebre sinó també per formar part de la rondalla "els Dimarts al Llar"

La llatadora

Darrera entrega de la série de petits curts audiovisuals "L’Art de treballar, l’ofici de viure". Avui us parlem de les llatadores, un ofici antic i arrelat als pobles propers al massís dels Ports d’on n’obtenien la fulla de pauma o margalló, la matèria prima que utilitzaven per fer estris com cabassos, cistells, estores,... Un ofici i una tradició que encara es manté en alguns d’aquests pobles com ara el Mas de Barberans"

"Sfumatura"

En les anteriors setmanes us hem ofert sempre en dilluns, càpsules de 6 oficis tradicionals de les #TerresdelEbre que els autors Pau Bertomeu i Oriol Fuster en diuen en "extinció", i que van filmar per a l’audiovisual "Sfumatura". Els 9 artesans entrevistats van servir-los per documentar, com a testimonis etnològics, la precarització del treball i la necessitat de situar els valors en el centre de l’economia. El pròleg que avui us oferim i l’epíleg que publicarem la setmana vinent tenen a més l’interès afegit que estan ubicats a un emblema de la industrialització de les Terres de l’Ebre en els anys 70-80, la fàbrica de botons de Santa Bàrbara, i que estan gravats en primera persona per l’actriu rapitenca Íngrid Félix.

"Sfumatura"

Amb l’epíleg de l’audiovisual "Sfumatura" finalitzem el nostre recorregut per 6 oficis tradicionals de les #TerresdelEbre de la ma de Pau Bertomeu i Oriol Fuster. Com es diu en aquest fragment del film que us deixem avui "Oficis que hom consideraria en perill d’extinció no tenen que desaparèixer. Només cal decidir-ho". l’art de treballar, l’ofici de viure esdevé un testimoni plural: de quan economia, societat i necessitats eren altres, del que en roman i de cap a on anem.

Tour Virtual a la sala "Les Terres de l’Ebre, de la prehistòria a l’edat mitjana"