Agenda


	octubre 2020


dl	dm	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

inici
agenda
el mes

Activitats previstes per al dia 29/10/2020

Exposició "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre"

del 7/8/2020 al 15/11/2020 · Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

La lluita antipalúdica a les Terres de l’Ebre: una exposició única i actual al Museu

El Museu de les Terres de l’Ebre exposa més de 50 objectes del doctor Ildefons Canicio, un professional clau en la lluita contra la malària al Delta, i els confronta amb una creació audiovisual contemporània realitzada pel periodista Oriol Gracià que reflexiona sobre la manca de perspectiva històrica a la pandèmia del Covid19.

A finals del segle XIX, el Delta de l’Ebre es va veure immers en el paludisme. L’expansió de l’arròs i les dures condicions de feina que suposava el seu conreu, així com les condicions de vida de l’època, van provocar un repte important per als metges i investigadors: combatre un paràsit provinent dels mosquits residents en zones humides. Uns treballs en els quals el doctor ebrenc Ildefons Canicio va tenir un paper rellevant, ja que els estudis que va dur a terme a la consulta de Sant Jaume d’Enveja segueixen encara vigents en la lluita contra la malària.

La mostra "La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre", que es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre del 7 d’agost al 4 d’octubre, exposarà la situació d’endèmia amb brots epidèmics que es produïa al Delta i els treballs sanitaris dels metges que a principis del segle XX van establir les bases del Servei Tècnic del Paludisme vinculat a la Mancomunitat de Catalunya, així com el fons mèdic del Dr. Canicio, conservat i recentment restaurat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Nascut a la Ràpita l’any 1898, el doctor Ildefons Canicio va cursar el Batxillerat a Tortosa per després estudiar medicina a València i a Barcelona. L’any 1923, en acabar la carrera, es va establir a Sant Jaume d’Enveja, on inicialment junt amb el metge Pau Cartañà es va fer càrrec de la lluita antipalúdica. Exercia de metge de poble, però al mateix temps es va especialitzar a combatre la principal malaltia que afectava als seus veïns. Del 1925 al 1949 va enregistrar meticulosament les dades dels pacients i de l’evolució de les febres palúdiques, publicant a la Revista de Sanitat i Higiene l’estudi i els resultats de la lluita antipalúdica al Delta entre 1925-1932.

El Dr. Canicio va morir el 1961 i les gràfiques, les fitxes dels pacients i el material mèdic que conservava com a resultat del seu esforç van ser guardats per la seva filla, mentre que l’any 2018 van ser dipositats pels seus néts al Museu de les Terres de l’Ebre. En conjunt més de 100 objectes i les fitxes de més de 1.000 pacients que, a més del seu valor patrimonial, tenen un elevat interès científic.

El paludisme va quedar erradicat al Delta el 1955, mentre que el 1964 l’Estat espanyol va ser declarat lliure de la malaltia. Avui, però, la malària causa anualment entre 2 i 3 milions de morts al món, i es calcula que la taxa de morbiditat es pot duplicar en els pròxims 20 anys.

L’estudi de les mostres de sang
L’any 2016, científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) aconsegueixen seqüenciar l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la malària en humans. Aquesta fita va ser possible gràcies a les mostres que la família del Dr. Canicio guardava, uns portaobjectes amb mostres de sang de gent del Delta que patia la malaltia que constitueixen els testimonis genètics més antics dels microorganismes que provoquen el paludisme a Europa.

Aquest descobriment va tenir un impacte molt notable, ja que primer cop es coneixien els detalls genètics d’aquests patògens en formes anteriors a la seva erradicació al continent europeu, molt relacionats en les formes més comunes que es trobes avui a Amèrica i Àfrica, i que en un futur, pot establir una base per descobrir quines són les mutacions que tenen les soques actuals i treballar en nous tractaments.

Exposició "Els recursos naturals dels ibers: explotació i ús"

del 2/10/2020 al 15/11/2020 · Casa O’Connor · Alcanar

Entre el dia 2 d’octubre i el 15 de novembre podrem visitar a la Casa O’Connor d’Alcanar l’exposició “Els recursos naturals: explotació i ús” sobre els recursos naturals que tenien a l’abast els ilercavons i quina explotació i ús en van fer. L’exposició ha estat organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Alcanar, emmarcada en els actes de Tyrica-Festival iber d’Alcanar i les activitats del 20é Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers.

Els ibers explotaven intensament els recursos naturals del seu entorn. Gràcies als estudis de les restes documentades en els jaciments arqueològics sabem què conreaven, quins animals criaven, quins caçaven o pescaven i quins productes n’obtenien, així com quins eren els productes fruit de l’explotació del bosc, de la vegetació de ribera per a l’obtenció de fibres vegetals, de pedreres, d’argileres, de mines on obtenien mineral de ferro, plom … A l’exposició podreu veure materials arqueològics sobre aquesta temàtica procedents de diferents jaciments de les Terres de l’Ebre.

Per conèixer millor com era el poblat ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar) i el seu entorn fa 2200 anys podeu accedir a la visita virtual https://bit.ly/36UGbEe creada per a Tyrika-Festival Iber d’Alcanar

Per complementar la vostra visita a l’exposició podeu descarregar-vos el joc “Troba els recursos naturals dels ibers” dissenyat per a l’edició d’enguany del Cap de Setmana de la Ruta dels Ibers https://bit.ly/2SJ7tVO

Bigdraw "Canvi climàtic"

29/10/2020 · ESARDI, Escola d’Art i Disseny · Amposta

TALLER BIGDRAW “MÀSCARES TRIBALS”

El descarregable del taller estarà disponible al web i a les xarxes socials del Museu de les Terres de l’Ebre i d’ESARDI a partir del 29 d’octubre. Tots els que hi participeu recordeu de pujar a les xarxes les vostres caretes amb l’etiqueta #bigdrawamposta2020 i així participàreu en el vídeo d’aquesta activitat.

El proper dijous 29 d’octubre, un any més, participarem en el Bigdraw, el festival internacional de dibuix més gran del món, celebrat arreu d’Europa cada any al mes d’octubre i que vol connectar a les persones de totes les edats amb centres d’art, museus, espais a l’aire lliure, artistes, dissenyadors, il·lustradors i entre si. El taller "Màscares tribals" anirà a càrrec de l’il·lustrador Xavier Viña, l’activitat es realitzarà a l’ESARDI-Escola d’Art i Disseny i ha estat organitzada per ESARDI, Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta i compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

El tema d’enguany va sobre el canvi climàtic, nosaltres no l’hem enfocat al medi ambient sinó que hem volgut mostrar els seus efectes des d’una vessant més cultural, més en relació a l’home i la societat.

L’activitat consistirà en fer màscares de tipus tribal, prenent d’exemple i inspirant-nos en l’obra artistes asiàtics, africans, americans … que han treballat aquesta activitat o simplement inventant les màscares. Es deixarà total llibertat a l’hora de crear una màscara, tant en la forma com els colors o els elements decoratius.Dissenyada per a grans i petits, per a qualsevol persona que li encanta el dibuix i les diferents formes de creació artística, aquest any podreu descarregar-vos el taller per fer-lo a casa. Recordeu de ficar la vostra màscara a les xarxes com #bigdrawamposta2020

Les màscares, usades des de l’antiguitat amb propòsits cerimonials o lúdics, es fan servir en funcions rituals, socials i religioses. Segons el context cultural representen figures espirituals o llegendàries, són emprades per fer màgia simpàtica o indiquen l’estatus o rol de qui la porta.

La present activitat pretén, a partir d’aquests objectes i la seva simbologia, evocar diferents cultures d’arreu del món, recordar que els ciments sobre el que nosaltres hem pogut avançar al llarg de la història han estat construïts sobre diferents societats, i que ara amb el canvi climàtic, la globalització, els models hegemònics, l’avenç del món urbà sobre el rural i la desforestació entre altres problemes estan fent desaparèixer formes de vida molt diverses i diferents, algunes d’elles encara arrelades a la prehistòria, com les tribus de caçadors-recol·lectors de la selva amazònica.