El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia presenten l’exposició Els paisatges a la taula, que mostra l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història recent i com la globalització ha transformat la producció, el consum i la varietat de productes que trobem a les taules catalanes.

Com a novetat respecte les altres itineràncies, s’han incorporat veure prop d’un centenar d’objectes etnològics pertanyents al fons del MTTE, que reforcen el relat que recull l’exposició de la cuina ebrenca dins la cuina catalana.

Paral·lelament a la mostra, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta han previst diverses activitats vinculades a la temàtica de l’exposició.

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”, va dir l’escriptor Josep Pla. I és que fins fa escasses dècades les nostres taules s’omplien, amb més o menys abundància, i amb més o menys diversitat, dels aliments produïts en el nostre territori. Les importacions de productes alimentaris eren escasses o, si més no, servien per cobrir aliments bàsics que no s’aconseguien en les collites anuals. La tecnologia i el procés de globalització però, han transformat en gran mesura els nostres plats i hàbits culinaris, ja que actualment la majoria de productes que consumim provenen d’altres llocs del món.

Els paisatges a la taula és la primera exposició de la Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– i té per objectiu mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, de caràcter itinerant, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina catalana, reflex de la diversitat geogràfica del territori, i fa referència a la pèrdua del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, a la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i als canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.

Davant aquets grans canvis, també hi ha hagut un important moviment de recerca i d’impuls de la cuina catalana, que ha propiciat tant la recuperació del patrimoni biològic, com de les formes de producció respectuosa amb el medi ambient i la comercialització de proximitat. L’exposició també vol remarcar aquestes iniciatives que s’han dut a terme en els últims anys amb l’objectiu de conservar el patrimoni agronòmic i culinari del nostre país; gràcies a les quals es pot dir que Catalunya encara gaudeix d’una cuina arrelada a la producció local i que, per tant, tot allò que posem a la taula continua explicant-nos molt del nostre paisatge i la nostra cultura.

Els paisatges a la taula
Els interrogants que es planteja l’exposició són clars: els nostres paisatges alimenten les nostres taules? La nostra cuina es vincula al nostre paisatge? Quina és la nostra sobirania alimentària? A través de cinc àmbits, l’exposició es planteja de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya.

1. El primer àmbit, ‘Del paisatge a la taula’, explica com és el nostre territori, què s’hi produeix i com aquesta producció configura un paisatge que podem veure reflectit en els plats. Fins fa poques dècades, eren els aliments extrets del nostre territori els que configuraven els receptaris catalans.
2. El segon, ‘Els conreus mediterranis’, pretén mostrar quins productes i quines formes d’elaboració comparteixen les cuines i les taules a Catalunya i què les identifica culturalment. Els conreus de la vinya, l’olivera, el cereal i la fruita seca ens situen en un espai cultural i geogràfic més ampli, en la conca mediterrània.
3. El tercer àmbit, ‘Cuinar’, expressa el vincle del paisatge amb el patrimoni gastronòmic. Cada una de les famílies de plats que es presenten mostra la unió de les persones amb el seu territori; es poden veure diversos vídeos on hi apareixen professionals de la restauració o cuineres casolanes provinents de quatre territoris diferents: Alt Pirineu, Palamós, Arbúcies i el delta de l’Ebre (Gemma Bo del restaurant l’Estany, d’Amposta), i que expliquen com elaboren alguns dels plats que es proposen.
4. El quart, ‘Menjar’, respon a les preguntes: què mengem, com i quan, i com els canvis en el món laboral i les formes d’oci han provocat també canvis en la forma de consum dels aliments. Es fa una breu aproximació al canvi en les formes de menjar a través de la història i en aquells moments i espais en què es produeix el canvi per una transformació social i econòmica que abasta les diferents formes de vida a través dels apartats: ‘Menjar a la feina’, ‘Menjar de diari’, ‘Menjar de festa’ i ‘Fondes i restaurants’.
5. Finalment, el cinquè àmbit, ‘Elaborar, conservar i comercialitzar’, fa una reflexió sobre com aquestes accions s’han adaptat a les noves formes de consum, a la vegada que han generat una oferta més variada i àmplia que ha modificat hàbits i paladars, mostrarà productes envasats i elaborats en clau local que han desaparegut en les últimes dècades, engolits per la gran indústria; però també productes elaborats en clau local que s’han recuperat en els últims temps. L’elaboració i les formes de conservació artesana han quedat arraconades per la gran indústria alimentària i busquen especificitats per dotar de valor als seus productes.
   

Un documental conclou l’exposició

Com a conclusió, s’hi pot veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Entre els de les Terres de l’Ebre apareixen Joan Castellà, Lluís Catalan i Dani Forcadell, d’Amposta; Joaquim Giné, de Bitem, i José Juan Montserrat, de Sant Carles de la Ràpita. Aquest apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produeix sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.

El tema essencial és mostrar com aquestes resistències a la globalització permeten augmentar l’autoestima dels productors, recuperar part del patrimoni cultivat, conservar la biodiversitat marina i biològica, i que això es tradueixi en una millor qualitat alimentària i de nou un enriquiment de la taula a Catalunya. La reflexió sobre el futur tanca el document i l’exposició; deixant la porta oberta al visitant a conèixer i consumir paisatge a la taula amb consciència de conservació patrimonial i com un acte cultural de gran valor.

La Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

El patrimoni etnològic forma part del patrimoni cultural català i aranès i, en aquest sentit, ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura. Amb aquesta fita, l’any 2008 es va crear la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XME) per tal de coordinar les polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni etnològic que gestionen els seus membres. Des del 2014, la coordinació es duu a terme des del Museu d’Història de Catalunya.

Els museus que configuren la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Dera Val d’Aran, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu Etnològic de Barcelona, Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Museu de la Pesca de Palamós, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi i de Catalunya, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya.

L’exposició, centrada en les antigues sales de cinema de les Terres de l’Ebre, recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d’ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records.

Aquesta mostra convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres.

Organitzada en dues parts, l’exposició ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.

La primera part fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment.

En la seva itinerància a Santa Bàrbara, l’exposició  fa un recorregut per la història cinematogràfica de diversos municipis del Montsià, incloent la trajectòria dels cinemes de la Galera, Godall i Santa Bàrbara.