Un bàndol de flamencs ens sobrevola i ens meravella. La immersió en el món natural ens omple de màgia i de placidesa. Lo Delta és una de les actuals Reserves de la Biosfera, que constitueixen el substrat de la cadena de la VIDA i un llegat que hem de cuidar.

El propòsit de l’exposició és conèixer per vincular-nos, vincular-nos per estimar, estimar per respectar i respectar per preservar. Està dividida en quatre mòduls: Perdre’s per trobar-se, Llums que encenen llums, El Jo més íntim i La força del col·lectiu. Format cadascun vuit fotografies de 50 x 60 cm, impreses en paper de molt alta qualitat, unides per un subtil fil conductor i complementades amb quatre poesies i un Audiovisual.

Són fotografies que sembla que hagin estat pintades amb la càmera. L’ànima i l’essència dels colors, dels silencis, de la llum, de la calma, de l’aire transparent, de les textures, els murmuris de l’aigua o d’aus que alcen el vol, es fusionen i apareix l’invisible.

La mostra, que s’obre al públic del dia 27 de setembre, es podrà visitar fins el dia 3 de novembre de 2019 al vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre.

José Antonio Sartorio

Naturalista, fotògraf, viatger i empresari turístic, especialitzat a protegir les persones en vilatges. Llicenciat amb Grau en Ciéncies Químiques. Format en diversos Màsters empresarials i de Psicologia humanista. Soci de SEO-BIRD LIFE, AEFONA, SCFN i accionista de RIET VELL. Creador de l’espai d’art fotogràfic www.artslow.photo

La seva passió pels entorns naturals comença  de ben petit amb Rodríguez de la Fuente i amb Joaquín Araujo. Per a l’autor, la fotografia és un mitjà d’Integració conscient i lent (slow) en el món natural, que esdevé font d’equilibri personal. Es converteix en una escola de coneixement, de comprensió,de calma i d’ajuda a la conservació i conforma, alhora, un espai d’Interconnexió i de transmissió de bellesa natural, de consciencia i de poesia, que ens parla de cor a cor.

El 4 d’octubre s’inaugurà al Museu de les Terres de l’Ebre l’exposició “Videojocs. Art i Cultura” inclosa dins dels actes del Video Art Game Experience 2019.

L’acte comptà amb la presència del Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani, el Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública Jordi Puigneró, l’Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, la Director General d’Indústria Matilda Vilarroya, el Director del Museu de les Terres de l’Ebre Àlex Farnós i els organitzadors del VAG: Valentí Garcia, David Romaní i Joan Garcia.

En aquesta exposició podrem gaudir de tres parts fonamentals en la història del videojoc. Podrem conèixer i veure les primeres videoconsoles domèstiques, des de la primera que es va comercialitzar el 1972 als Estats Units: la Magnavox Odyssey, o la primera consola Atari 2600 del 1976. També podrem veure l’icònic Commodore 64 amb el qual van iniciar-se molts programadors, l’evolució de les primeres SEGA, Nintendo, Playstation i XBox fins a versions més actuals. També podrem gaudir dels jocs arcade dels anys 80, recordant aquelles màquines recreatives.

Al mateix temps, podrem observar l’evolució dels jocs, dels primers que eren simples punts de llum a una pantalla, fins els jocs actuals que intenten recrear la màxima realitat. I per suposat, analitzarem l’art que s’amaga darrera els videojocs. Podrem veure com s’uneixen l’art visual, la música i la programació amb l’objectiu de crear jocs per als usuaris. Veurem com en aquesta indústria la creativitat i el talent són primordials.

En la part final, l’exposició és desdobla en la mostra “Retrogaming Ladies”. Coneixeu l’Ada Lovelace? És considerada la primera programadora. Amb l’objectiu de visualitzar l’impacte de les dones al món dels videojocs, podrem visitar aquest àmbit preparat pel col·lectiu FemDevs, on us mostrarem autores molt importants vinculades a aquesta indústria.

Massa sovint el paper de les dones al món de la tecnologia queda exclòs, en aquesta ocasió farem un gir de 180º i us ensenyarem quines han estat les dones més importants i la relació que han tingut amb molts  videojocs populars.

Aquesta exposició es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre fins el 12 de gener de 2020.

La inauguració del curs escolar a Amposta és celebrarà el proper dia 9 d’octubre, a les 19h, a l’Auditori Municipal, amb la conferència “Educar els nois i noies adolescents a casa i a l’escola” a càrrec de Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. En el mateix acte s’inaugura el nou curs (2019-20) del Campus Extens de la URV a Amposta, amb la presencia de Cori Camps, vicerectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social de la URV.L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament d’Amposta (Regidoria d’Ensenyament i de Cultura), pel Campus Extens de la URV a Amposta i pel Museu de les Terres de l’Ebre amb la col·laboració de Diputació de Tarragona.

La conferència és una proposta per mirar-se educativament els adolescents com a personatges que experimenten, assagen per ser, volen ser feliços i aspiren a tenir unes altres relacions amb els seus adults, que mai els consideren prou madurs.

Jaume Funes ha dedicat la seva vida professional principalment al món dels adolescents i joves. Professional lliberal ha estat implicat en la renovació pedagògica, les escoles de la pedagogia activa, els centres de secundaria i els equips d’assessorament psicopedagògic, així mateix ha impartit la docència a diferents universitats. S’ha ocupat de la qüestió drogues i de l’abordatge dels problemes derivats del seu us, treballant l’abordatge terapèutic i l’educatiu. Entre el 2004 i el 2007 fou Adjunt del Síndic de Greuges per a la Defensa dels Dretes dels Infants, així com Secretari de Famílies.

Convertir les experiències professionals en documents per compartir és la clau dels seus llibres. Va iniciar aquesta tasca amb “Psicologia del preadolescent”(1980) i “La nova delinqüència infantil i juvenil”(1982) i ha continuat al llarg dels anys amb múltiples publicacions entre les més conegudes: “El lugar de la infancia” (2008), “Educar en la adolescencia. 9 Ideas clave” (2010), “Educar adolescents sense perdre la calma” (2016), “Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito” (2018).